Ens adherim a Dincat i exigim que la millora de les condicions laborals dels i les professionals del sector de la discapacitat intel·lectual i l’autisme siguin una prioritat en la pròxima legislatura
- La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya urgeix un pacte de país que reverteixi l’infrafinançament que pateixen les entitats per tal de poder assumir unes condicions laborals dignes per les persones que hi treballen.
- El sector denuncia que, a dia d’avui, la diferència salarial entre professionals d’una entitat que presta serveis socials i els d’un centre en àmbits com Salut o Educació és, en molts casos, de més del 30% per a desenvolupar les mateixes tasques.
- Les últimes converses amb els diferents partits polítics apunten, per primera vegada, cap a una voluntat compartida de revertir la situació en els pròxims 4 anys, i el col·lectiu espera que aquest compromís no quedi en paper mullat.
Dincat, la representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, en el marc del Dia Internacional del Treballador, i a portes de les eleccions, fa una crida a tots els partits polítics per exigir que les condicions laborals dels i les professionals del sector siguin una prioritat en la pròxima legislatura. En aquest sentit, Dincat recorda que fa anys que exigeix que s’ajusti de forma urgent el finançament de les entitats que presten serveis d’atenció al col·lectiu per tal de poder assumir unes condicions laborals dignes pels seus treballadors i treballadores, a l’alçada del seu compromís i professionalitat. La Federació Catalana d’Autisme s’adhereix a la reclamació de Dincat i defensa la dignificació de les condicions laborals de les persones treballadores del tercer sector social, la tasca de les quals és essencial per a la qualitat de vida de les persones autistes i les seves famílies.
“La situació ha arribat al límit! Les entitats socials i els seus professionals han fet un gran esforç durant molts anys, però ja no poden aguantar més; molts d’ells han de renunciar a la seva vocació, per poder tenir un projecte de vida digne. Urgeix un pacte de país, amb l’acord entre l’Administració, el Sector i els Sindicats, que reverteixi aquesta situació i que reconegui com cal els professionals que es deixen la pell dia a dia per acompanyar a les persones que més ho necessiten”, reclama Víctor Galmés, director de Dincat. “Ho hem traslladat a tots els partits polítics i sembla que, per primera vegada en la història, hi ha una voluntat compartida de fer-ho en la propera legislatura, i així està quedant recollit en la majoria dels diferents programes electorals. Tanmateix, esperem que aquest compromís no quedi en paper mullat, com ha passat en altres ocasions”, afegeix.
A dia d’avui, la diferència salarial entre els professionals d’una entitat social de Dincat i els d’un centre en àmbits com Salut o Educació, és, en molts casos, de més del 30%. Es tracta d’una enorme bretxa salarial, del tot injustificable si tenim en compte que parlem dels mateixos perfils professionals i les mateixes tasques a desenvolupar.
En concret, el sector urgeix augmentar a curt termini i, com a mínim, en un 30%, els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera de Serveis Socials, per poder revertir aquesta situació injustificable i continuada en el temps i, així, poder, no tan sols establir unes condicions laborals dignes pels professionals, sinó també dignificar els serveis, millorar la qualitat de vida de les persones ateses i assegurar la viabilitat de les entitats. En aquest sentit, Dincat exigeix un Pacte de País, que es tradueixi en una planificació plurianual que contempli uns increments mínims del 10% anual, i que asseguri regularitzar les variacions de l’IPC que es puguin produir.
Malgrat que darrerament s’han aprovat alguns increments de mòduls que intenten revertir la situació, aquests han estat insuficients i estan molt lluny de satisfer les necessitats i reivindicacions del sector. L’estancament de les condicions laborals dels i les professionals és fruit de més d’una dècada de retallades i congelacions dels mòduls i, al mateix temps, de l’increment acumulat del cost de la vida en general i de les despeses que han d’assumir les entitats en particular.
Aquesta situació està provocant una fuga de talent imparable i grans dificultats per fer noves contractacions, amenaçant, així, la viabilitat, continuïtat i qualitat de l’atenció a les persones.