Points of Connection tanca amb la mirada posada en el futur
El passat 14 de setembre de 2026 es va celebrar, en format online, el Multiplier Event del projecte europeu Erasmus+ Points of Connection, coincidint amb la finalització administrativa del projecte. Un comiat d’aquesta via, però amb perspectiva i capacitat per seguir escalant-lo i desenvolupant-lo.
Una trobada per compartir aprenentatges
La sessió va ser conduïda per Paula Amorós, coordinadora de Points of Connection dins la Federació Catalana d’Autisme. Abans d’entrar en la presentació del projecte, però, va prendre la paraula Judith Pilet Serra, directora de la Federació Catalana d’Autisme, que va definir la jornada com una trobada per compartir els aprenentatges del projecte i va remarcar que «aquesta iniciativa reflecteix la idea que les persones autistes han de poder participar activament».
Què hem desenvolupat?
Un dels valors del projecte ha estat el treball conjunt amb entitats d’altres països, que ha permès verificar que moltes de les problemàtiques detectades són compartides més enllà de les fronteres.
El punt de partida va ser identificar quines dimensions de la qualitat de vida de les persones joves autistes requerien més atenció, preguntant-los directament per les seves experiències. La dimensió pitjor valorada va ser la inclusió social.
Quins recursos hem creat?
Dins la línia de treball per fer més accessibles els serveis, la Federació Catalana d’Autisme es va centrar sobretot en l’àmbit hospitalari. En aquest terreny van tenir un pes destacat les formacions, impartides per les mateixes persones autistes. La Federació va liderar el capítol 3 dels cinc que conformaven la formació, dedicat a respondre la pregunta: Per què les persones autistes prefereixen espais amigables amb l’autisme?
Però es va anar més enllà d’aquest àmbit hospitalari, fins a 6 entitats i comerços van transformar-se per a esdevenir espais més amigables: el Cinema Bages Centre, Eva Isart Fotografia, el Servei de Pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron, la Casa de Colònies Cal Mata, el MNAC -Museu Nacional d’Art de Catalunya- i la mateixa oficina de la Federació Catalana d’Autisme.
Per promoure una societat més inclusiva, es van organitzar tres tallers adreçats a joves neurotípics, amb l’objectiu d’apropar-los a la realitat de les persones autistes i fomentar una millor comprensió de la neurodiversitat.
Aquests tallers van esdevenir un espai de trobada entre joves autistes i joves neurotípics, i van afavorir la creació de vincles més enllà de les activitats programades. Cada trobada es va aprofitar per compartir temps, conversar, jugar i conèixer-se en un entorn accessible i respectuós. Aquests espais compartits són els veritables punts de connexió: oportunitats per trencar barreres i construir ponts entre les nostres comunitats.
Com es poden seguir utilitzant aquests recursos
El projecte deixa vàries vies obertes de continuïtat: seguir adaptant serveis perquè siguin més accessibles i compartir els materials generats amb altres entitats perquè els puguin incorporar a la seva pràctica.
Les veus del projecte, en primera persona
Un cop explicat en detall el projecte, els resultats i la previsió de futur, diverses persones participants van donar testimoni de la seva experiència.
La Lorna va descriure el projecte com «un espai que permet compartir l’experiència i aprendre coses noves, tant sobre l’autisme com sobre altres realitats que envolten les persones que comparteixen neurodivergències». Va insistir en la necessitat d’entendre que cada persona és un món diferent i que totes les opinions són importants: per això considera fonamental animar la gent a participar en iniciatives com aquesta, perquè les seves opinions són vàlides i cal escoltar tothom.
Nàran va posar l’accent en la invisibilització habitual de les veus autistes i va explicar què ha significat formar part d’un projecte en què s’han sentit escoltades i tingudes en compte: «ens han donat veu, ens han donat un espai on trobar-nos i compartir dificultats i alegries».
En Gonzalo va definir Points of Connection com una aventura molt interessant, on ha après moltes coses i ha gaudit de formar part de l’equip.
I en Martí va compartir que ha estat una experiència que li ha aportat molt durant aquests tres anys. Ha pogut compartir vivències, emocions i dubtes amb altres persones autistes, especialment en les trobades presencials a Barcelona, on parlaven de qüestions del dia a dia com la hipersensibilitat, els sorolls o la llum. També ho ha viscut com un espai important per visibilitzar la realitat autista i ajudar les persones neurotípiques a entendre millor les seves necessitats.
I ara, què?
El tancament de la jornada també va anar a càrrec de la Paula Amorós, que va plantejar la pregunta de fons: què fem amb tot el que hem après?
Durant la sessió es van apuntar diverses línies de futur: ampliar el nombre d’espais amigables amb l’autisme i seguir adaptant serveis, eixamplar la xarxa de col·laboració i transferir els materials a altres entitats per distribuir tot el coneixement generat: «Cal seguir generant canvis en altres contextos».
El torn de preguntes va confirmar aquest interès: hi va haver molta curiositat per saber si serà possible continuar amb les trobades de grup i mantenir l’accés als documents del projecte.
Tot plegat una jornada que resumeix els tres anys de feina i obre camí per seguir treballant en la millora de la qualitat de vida de les persones amb autisme, des de la perspectiva de les persones amb autisme.
