El paper de les entitats i associacions
“Vull reivindicar també el paper de totes les entitats i associacions que treballen en conjunt per lluitar per un futur millor pels nostres fills i filles autistes” – Dolors Garcia, presidenta d’Autisme amb Futur
Avui us vinc a parlar del que suposa arribar a l’edat adulta i la inserció laboral pels nois i noies amb autisme i les seves famílies.
La lluita de les famílies comença en el moment en què comencem a detectar dificultats als nostres fills, segueix quan per fi arribem al diagnòstic i tot el que comporta l’acceptació d’aquest, amb el procés de dol i la convicció que a partir d’aquest moment hem de lluitar amb totes les nostres forces.
L’autisme no és un sprint, sinó una carrera de fons que suposarà un nivell d’estrès important per a la família a causa de tots els entrebancs que es trobarà pel que fa a tots els recursos públics (o la important mancança d’aquests), així com el desgast a tots els nivells que ens suposarà com a famílies: desgast econòmic perquè haurem d’invertir molts diners en teràpies per tal que els nostres fills puguin aconseguir la màxima evolució; desgast emocional perquè si tens altres fills passaran a un segon pla, ja que li hauràs de dedicar molta atenció al que té autisme, en detriment de l’atenció que també es mereixen els germans; ja no diguem el desgast en la parella quan veiem a les associacions quantes parelles trencades i famílies monoparentals hi ha, perquè és complicat la cura d’un infant amb aquest diagnòstic, que sovint ve acompanyat de moltes comorbiditats associades, la qual cosa complica molt poder fer vida de parella i familiar.
El desgast perquè la societat encara no és conscient de tot el que comporta ser pares d’un infant amb aquestes característiques, que provoca pèrdua d’amistats perquè poques respectaran el ritme que podem assumir nosaltres. També patirem la falta d’implicació i motivació de molts professionals que no ajudaran gaire però es veuran legitimats per posar un sostre als nostres fills com si tinguessin la capacitat d’endevinar el futur…
Us asseguro que de tot això en podem sortir més forts, i amb més preparació i coneixements per lluitar per als seus drets. Els nostres fills es faran grans, entraran a l’edat adulta i serà l’hora d’iniciar la seva vida laboral, que és clau per poder aconseguir una vida autònoma i independent.
Tot i això, ja sabem que com tot en aquest camí serà complicat, perquè la societat en aquest sentit encara no està preparada per donar valor a aquestes persones des de la visió empresarial, encara que comencen tímidament a oferir oportunitats i ja hi ha empreses on s’estan inserint persones amb autisme. És una gota d’aigua al mar però també és un principi.
Des d’aquí vull reivindicar també el paper de totes les entitats i associacions que treballen en conjunt per lluitar per un futur millor pels nostres fills i filles autistes, i pel gran treball que fan amb les famílies, perquè al capdavall també som famílies.
