Agenda 2030

3. Salut i Benestar

Dins l’objectiu de Salut i Benestar, es parla d’accés i serveis sanitaris essencials. Tot i que al nostre territori això, en principi, està garantit, el col·lectiu autista experimenta una manca d’adaptacions en els diferents serveis d’atenció sanitària que causen, de manera global, una mort prematura de 16 anys entre el col·lectiu sense co-ocurrència de discapacitat intel·lectual, i de 30 anys entre aquelles persones autistes que també tenen una discapacitat intel·lectual o una co-ocurrència amb alguna altra malaltia.

Des de la Federació Catalana d’Autisme estem duent a terme projectes efectius que volen generar un canvi en aquesta perspectiva sobre l’esperança de vida. Treballem incansablement per millorar els protocols d’atenció, la formació de les persones professionals dels diferents àmbits sanitaris, les instal·lacions dels diferents entorns sanitaris i la posada en marxa de diferents accions de discriminació positiva per tal de garantir l’accés complert, periòdic i preventiu a la sanitat del nostre col·lectiu.

4. Educació de qualitat

A Catalunya, malgrat la publicació del Decret de l’Escola Inclusiva l’any 2017, hi ha encara enormes mancances pel que fa a la garantia de participació en igualtat de drets i condicions de tot l’alumnat dins l’escola ordinària. Veiem una enorme sensibilitat per part de moltes escoles i professionals que volen formar-se, però aquesta decisió és personal i/o de centre, no és sistèmica, no és endèmica: no hi ha un mandat des del Departament d’Educació que estructuri, ordeni, financi i formi sobre aquest canvi cultural cap a l’escola inclusiva.

Mentre es discuteix de quina manera, com, i amb quins fons es finança l’escola inclusiva al nostre territori, un gran percentatge (63%) de nens i nenes amb autisme d’entre 6 i 15 anys pateixen assetjament (Autism Speaks, 2014); les persones amb autisme són un dels col·lectius amb taxes de fracàs i abandonament escolar més grans (Hernández-Rodríguez, 2017); la probabilitat de continuar els estudis en etapes postobligatòries és menor, en comparació a persones amb altres condicions i/o discapacitats (Hatfield, Falkmer, Falkmer, Ciccarelli, 2016).

Des de la Federació fa dos anys que vàrem iniciar un projecte anomenat “No soc millor que ningú, no soc pitjor que ningú”, de formació, sensibilització i prevenció del bullying a centres escolars i instituts ordinaris. Ja hem parlat amb més d’una vintena de centres i hem format a gairebé 100 professionals. A més, estem presents en el procés de creació de l’escola inclusiva i en diferents grups de treball amb el Departament d’Educació.

5. Igualtat de gènere

La igualtat de gènere és un dret humà fonamental, independentment del país de residència. Avançar en igualtat de gènere, per nosaltres, vol dir: millorar el procés diagnòstic que, fins ara, ha oblidat també les manifestacions de l’autisme en dones i ha causat l’infradiagnòstic o el mal diagnòstic en moltes dones i nenes. Aquesta manca de suport i d’informació sobre l’autisme femení ha fet que en molts casos dones autistes fossin diagnosticades i medicades erròniament i això ha conduït a problemes de salut mental.

A més, el 85% de les persones cuidadores de persones autistes són dones i són mares. També hi ha mares autistes que cuiden els seus fills i filles autistes. Aquestes cures no reconegudes i no valorades per la nostra societat causen un desgast psicològic molt gran que també deriva en situacions de problemes de salut mental. El fet de ser les principals cuidadores suposa una renúncia a una jornada professional extensa i, per tant, a una reducció significativa del seu poder adquisitiu que les posa en situacions de vulnerabilitat extrema. I, tot i això, continuen invisibilitzades.

Des de la Federació estem iniciant projectes que reivindiquen les cures i que ofereixen opcions per tal de poder gaudir de temps extensos de respir.

8. Treball digne i creixement econòmic

Treball digne vol dir oportunitats per a totes i tots d’aconseguir una feina que sigui productiva i proporcioni uns ingressos decents, seguretat al lloc de treball i protecció social per les famílies, així com millors perspectives de desenvolupament personal i integració social.

El col·lectiu autista és el col·lectiu de la discapacitat amb més dificultats d’accés al mercat laboral i amb més índex d’atur. Autisme Europa (2014) situa entre el 76% i el 90% el percentatge de persones amb autisme que no tenen feina. A Catalunya és difícil saber les xifres perquè l’autisme no està reconegut com una condició específica a l’Idescat i les dades sobre el col·lectiu es perden entre discapacitat intel·lectual i salut mental.

Al nostre territori, els models d’ocupació no s’ajusten a les necessitats de les persones autistes:

• L’autisme és una condició invisibilitzada. Com no hi ha dades, tampoc no es prioritza en les polítiques públiques.
  
• La majoria dels suports es donen des del teixit associatiu, però es troba amb dificultats per sostenir els serveis de suport a l’ocupació.
  
• Tot i que el treball amb suport està reconegut com la metodologia més adequada per a les persones amb més dificultat d’inserció (Beckert et al., 2006; Urríes, 2011), com ara el col·lectiu autista, a nivell de pressupostos a Espanya es dedica un 97.99% de la inversió en el manteniment dels Centres Especials de Treball i un 0.09% en la modalitat de treball amb suport, malgrat els casos d’èxit que hi ha hagut amb el poc finançament que s’hi destina.
  
• Hi ha una manca d’orientació vocacional i formació per a l’ocupació que garanteixin els suports que necessiten les persones autistes.

En aquest sentit, des de la Federació col·laborem amb entitats especialitzades en la inserció laboral en l’empresa ordinària per tal de generar oportunitats de feina per a les persones que confien en els projectes de les nostres entitats. Demana’ns informació al respecte.

10. Reduccció de les desigualtats

La desigualtat per raó d’ingressos, gènere, edat, discapacitat, orientació sexual, raça, classe, ètnia, religió segueix persistint a tot el món. La desigualtat amenaça el desenvolupament social i econòmic a llarg termini, frena la reducció de la pobresa i destrueix el sentit de realització i autoestima de les persones. Una de cada sis persones en el món ha patit algun tipus de discriminació, afectant de manera desproporcionada a dones i persones amb discapacitat.

Des de la Federació Catalana d’Autisme formem part de diferents xarxes que treballen per la reducció d’aquestes desigualtats: el COCARMI, la Taula del Tercer Sector, la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), són algunes de les tribunes des de les quals defensem i reivindiquem els drets del col·lectiu autista. A més, treballem de manera transversal amb professionals formades específicament en les diferents àrees de la vida de la persona per tal de millorar les diferents situacions de vulneracions de drets i d’invisibilització del col·lectiu. Tots els nostres projectes tenen inclosa una part de visibilització i de sensibilització per tal de fer present la veu d’aquelles persones que s’expressen, pensen, perceben i viuen de manera diferent, però que tenen EXACTAMENT i EVIDENT els mateixos drets que tothom.

16. Pau, justícia i institucions sòlides

Aquest objectiu pretén promoure societats pacífiques inclusives, facilitar l’accés a la justícia de tota la població i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Les persones d’arreu del món han de viure lliures de por a qualsevol manifestació de violència i sentir-se segures en el seu dia a dia sigui quina sigui la seva condició.

Malauradament, aquesta inclusió i aquesta participació tampoc es garanteixen aquí. Des de la Federació hem desenvolupat un servei d’assessorament jurídic per tal de garantir aquest accés i aquesta participació del col·lectiu dins el sistema judicial, un sistema que tot just ara comença a mobilitzar-se per tal de crear figures que facilitin la comprensió dels diferents processos jurídics i processals, i que pugui garantir el dret a la informació també en aquest àmbit.

Participem també en diferents grups de treball de qualitat i millora, i reivindiquem la posició, l’existència i la necessitat de canvi en el tracte, acompanyament, informació i formació sobre el nostre col·lectiu de manera transversal a totes les institucions, i a totes les escales de poder públic.

17. Aliances pels objectius

Aquest objectiu es basa en una escala internacional, però nosaltres l’hem volgut traslladar a una escala territorial més propera que, després, i gràcies a les sinergies i projectes compartits, es va estenent com una taca d’oli a superfícies i realitats territorials més vastes.

A partir del suport a les entitats locals, amb la transferència d’idees i coneixement a ajuntaments, municipis, federacions de municipis i diputacions, aconseguim generar un impacte directe en les famílies, un impacte directe a peu de carrer. Aquest impacte és recollit i traslladat a altres xarxes de comunicació i col·laboració de nivell i impacte autonòmic que persegueixen col·locar l’autisme i Catalunya en una posició de prioritat per les administracions. També formem part d’altres xarxes de caràcter estatal, on també tenim el nostre espai per fer incidència. Amb la informació i la incidència d’aquestes diferents àrees, busquem i trobem col·laboracions en l’àmbit europeu, ens formem i informem sobre les directrius europees i sobre els canvis que s’estan generant, i mirem d’incidir en les diferents estratègies que, després, es transferiran en cascada a estats, autonomies i municipis en un sistema de sinergies de flux continu i en diferents direccions.