Catalunya entre les Comunitats Autònomes amb menys opcions educatives especialitzades per l’alumnat amb TEA

En el marc Dia Internacional de l’Educació (24/01) Autismo España ha publicat un estudi sobre l’estat de l’alumnat amb autisme a l’Estat Espanyol. L’informe analitza les etapes educatives d’educació obligatòria (Primària i Secundària) i inclou informació sobre:

• Les diferents fórmules educatives que existeixen en les diferents comunitats autònomes per donar resposta a l’alumnat dins l’espectre de l’autisme, tant en la modalitat d’escolarització ordinària com d’educació especial. L’estudi individua 7 categories: aula ordinària, aula ordinària+ aula específica de suport a l’alumnat dins l’espectre de l’autisme, aules d’educació especial específiques per alumnat dins l’espectre de l’autisme, aules d’educació especial genèriques, centres d’educació especial i escolarització combinada; i “altres”).
• Les dades estadístiques disponibles a nivell estatal i autonòmic en relació al nombre d’estudiants amb TEA identificats i sobre la seva distribució en funció de variables com el sexe, les etapes educatives, les formules d’escolarització o la resposta educativa que reben.

De les set categories de suport individuades per l’estudi a arreu de l’estat, Catalunya n’aplica 3 i cap d’elles està especialitzada en TEA. Aquestes tres categories són: els Equips de recolzament educatiu que es concreten en els SIEI (Suports Intensius per a l’Escolarització Inclusiva), programes d’Aula Integral de Suport (AIS) i la possibilitat dels centres d’Educació Especial de ser proveïdors de serveis i recursos pel personal docent de centres d’Educació Primària i Secundària (CEEPSIR) i convenis signats amb entitats especialitzades amb autisme.

Com són els suports que hi ha a Catalunya per a alumnat amb TEA?

Els SIEI són suports personalitzats i específics a les necessitats de cada alumne. En principi, el suport és personal: s’acompanya a l’alumnat dins el context de l’aula ordinària per tal d’assolir la màxima participació de l’alumnat en les accions educatives del centre. Tot i així  ens consta en el cas de les persones amb TEA, molts cops la manca d’especialització en la intervenció d’aquesta condició, fa que els alumnes passin la major part, o tota la jornada escolar, en una aula a part  inclosa dins els SIEI. Això comporta la pèrdua de la filosofia bàsica segons la qual es va crear aquest servei.

Per la seva banda, els programes d’Aula Integral de Suport (AIS) estan concebudes com a aules de transició a centres ordinaris per a estudiants amb dificultats emocionals i de conducta. Els CEEPSIR, finalment, és un servei d’orientació que els centres d’educació especial brinden al personal docent dels centres ordinaris per a orientar i concretar les actuacions més ajustades a les necessitats de l’alumne.

Suports especialitzats

A Catalunya existeix un conveni de col·laboració entre algunes entitats privades especialitzades en persones amb TEA i el Departament d’Ensenyament en el que les primeres posen a disposició dels centres educatius a professionals amb coneixements i experiència específica en suport a alumnat amb TEA dins l’aula. Aquest conveni depèn de subvencions que varien cada any.

Tot i així, som coneixedores per algunes de les 23 entitats federades que disposen d’aquests convenis, que, en alguns casos, tot i portar des de 2010 signant el conveni, aquest no té implicacions econòmiques. També sabem que des del Departament d’Ensenyament, tot i els bons resultats que està donant l’experiència, en alguns casos tampoc es deixen incorporar nous alumnes.

Les entitats cerquen recursos per a que les famílies puguin fer front al cost d’aquests suports. Des de la Federació Catalana d’Autisme entenem que aquests suports s’haurien d’oferir a tot l’alumnat amb autisme que ho necessiti i que, després de 10 anys i amb resultats que proven la validesa del programa, el Departament d’Ensenyament ho hauria de facilitar. També ens oferim a acompanyar-los i a donar-los suport en el que necessitin.

A part d’aquest conveni, no hi ha cap altre servei, oferta o solució especialitzada en autisme dins els centres d’educació ordinària de Catalunya.

Hi ha comunitats, però, on sí que hi ha serveis especialitzats en TEA integrats dins l’escola ordinària com un servei més del centre: a Castella La Mancha per exemple, existeix el Proyecto TEA que ha permès la creació d’aules especifiques per a alumnes amb autisme dins els centres d’educació ordinària; o bé, l’existència de centres d’educació preferents a Aragó, que són centres d’educació ordinària però que compten amb equips especialitzats en alumnes amb TEA; o bé Extremadura, Madrid, Murcia, País Basc, Ceuta i Melilla o La Rioja on compten amb Aules TEA específiques i especialitzades. En altres comunitats autònomes com ara la Comunitat Valenciana, algunes províncies de Castella i Lleó, o Navarra tenen aules especialitzades en trastorns del llenguatge i la comunicació o trastorns del desenvolupament (més genèric).

Des de la Federació Catalana d’Autisme volem reivindicar la necessitat d’especialistes en TEA dins els centres ordinaris tenint en compte l’especificitat d’aquesta condició i l’augment de la prevalença que actualment ja es troba, a Catalunya, en un 1.23% segons un estudi publicat l’any 2019[1] (1 de cada 50 naixements entre els nens; i 1 de cada 200 naixements entre les nenes).

Quants alumnes amb TEA hi ha a Catalunya?

Les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament sobre l’alumnat amb TEA en el curs 2016-2017 inclouen informació sobre l’alumnat a Educació Infantil i a Educació Obligatòria. Les dades reflecteixen un total de 7.756 estudiants identificats amb TEA, el 83,6% dels quals són nens.

La majoria de l’alumnat amb TEA freqüenta a centres ordinaris (83.32%) mentre que un 16.68% va a centres d’Educació Especial.

Pel que fa a les etapes educatives, només tenim informació sobre els centres ordinaris, on es veu que la majoria de l’alumnat identificat està escolaritzat en Educació Primària (58,37%), percebent-se un gran descens en la transició cap a l’Educació Secundària (24,67%).

Aquest descens pot identificar-se amb les dificultats per la detecció o l’accés al diagnòstic en aquesta etapa educativa; amb l’alta vulnerabilitat i risc de fracàs escolar o abandonament precoç del sistema educatiu; i també amb el trànsit des de l’educació ordinària cap a l’educació especial per a finalitzar l’educació primària. A més, els instituts no estan preparats per a rebre alumnes amb més necessitats de suport o amb autisme associat a discapacitat intel·lectual, cosa que contribueix al descens de les xifres. Tanmateix, la informació és limitada i és necessària més investigació per a conèixer en profunditat la realitat de l’alumnat que cursa aquesta etapa educativa. El que sí volem recordar des de la Federació Catalana d’Autisme és que la inclusió i l’escolarització són drets universals i l’administració ha de posar els mitjans adequats perquè siguin possibles.

En Educació Infantil l’estudi identifica un 16,96% d’alumnes, i això es pot deure també en la manca de diagnòstic precoç degut, un cop més, a la falta d’especialització dels professionals en la detecció dels signes de TEA.

Pel que fa a la provisió de serveis, l’estudi individua que l’any 2016-2017, dels 3230 centres (2636 CEIP i 564 IES)[2] hi havia 508 centres (256 CEIP i 210 IES) que disposaven de SIEI (un 15%) i hi havia 105 centres d’Educació Especial. Dades que ens haurien de fer reflexionar sobre l’acompanyament dels alumnes amb diversitat escolar durant la seva etapa escolar; sobre la qualitat de l’acompliment del dret a l’ensenyament d’aquests alumnes i sobre la necessitat de formació específica dels professionals que els acompanyen.

Reivindicacions

Des de la Federació Catalana d’Autisme reivindiquem:

• Que el dret a l’ensenyament inclusiu i de qualitat és un dret fonamental dels infants, tinguin les capacitats que tinguin i que, per tant, l’administració ha de buscar vies per implementar els canvis que portin a una educació 100% inclusiva dins el sistema
• Que és necessari un cens homogeni a nivell estatal per tal de conèixer realment la situació de la població amb TEA, reconèixer la dimensió de les carències que està experimentant aquest col·lectiu i aplicar els canvis necessaris per cobrir-les
• Que l’autisme és una condició que té una prevalença molt alta (més d’un 1% de la població) i que va en augment
• Que l’autisme necessita d’una atenció específica, especialitzada i individual
• Que dins el territori català hi ha entitats formades, capacitades i disposades a preparar els i les professionals dels centres educatius ordinaris i/o participar de les activitats docents per a garantir la inclusió de les persones amb autisme
• Que una educació inclusiva és possible i que oferim, com fins ara, el nostre suport al Departament d’Educació per tal de construir plegades nous protocols i realitats

La situació a nivell espanyol

Cal destacar que l’estudi demostra precisament que la informació aportada per les comunitats autònomes en relació a l’alumnat amb TEA no permet generar una imatge precisa, ajustada i realista de la situació del col·lectiu a l’Estat Espanyol. Existeix una enorme disparitat de criteris en els diferents territoris a l’hora de recopilar i categoritzar la informació relativa a l’alumnat amb TEA, així com una gran variabilitat de les dades disponibles en relació a un mateix període de temps. Tot i així, les tendències similars entre comunitats són:

• L’alumnat identificat amb TEA és majoritàriament masculí (el 85% de l’alumnat són homes)
• La majoria (al voltant d’un 75%) està escolaritzat en educació ordinària
• La majoria de l’alumat està escolaritzat en les etapes de l’Educació Primària
• En l’etapa d’Educació Secundària les xifres de l’alumnat dins l’espectre de l’autisme són significativament més baixes

Les conclusions de l’estudi “El alumnado con trastorno del espectro del autismo en España. Análisis de la distribución autonómica y de los modelos educativos existentes” han estat contrastades amb la Comissió d’Educació d’Autismo España i amb un Grup focal expert, constituït per professionals dels Equips públics d’Orientació Educativa Específics d’Autisme, pertanyents a diferents comunitats autònomes, i resulten essencials per la planificació i el disseny de polítiques públiques que garanteixin la qualitat de l’educació per tot l’alumnat i optimitzin els recursos i el valor de les millors pràctiques existents.

L’estudi ha estat finançat per el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social i s’ha realitzat en el marc del projecte “Educación de calidad para las personas con trastorno del espectro del autismo en España. Investigación de la situación actual y análisis de las necesidades existentes”, desenvolupat per Autismo España per analitzar la realitat de l’alumnat amb TEA i identificar les principals necessitats, prioritats, barreres i facilitadors que incideixen a la seva educació.

 

Podeu accedir a l’estudi complert a través d’aquest enllaç.

[1] Temporal and Geographical Variability of Prevalence and Incidence of Autism Spectrum Disorder Diagnoses in Children in Catalonia, Spain Laura Pérez-Crespo, Albert Prats-Uribe, Aurelio Tobias, Enric Duran-Tauleria, Ricard Coronado, Amaia Hervás, and Mònica Guxens. 2019

[2] Font IDESCAT – Educació – 2016: https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=735&t=2016

 

La Federació Catalana d’Autisme representa les següent entitats:

Asperger New Life · Associació Aprenem · Assotea · Ateate · Centre de Recursos Aprenem Barcelona · Autisme amb Futur · CRTEACC · Fundació Autisme Mas Casadevall · COADI · Fundació Junts Autisme · Univers Àgatha · Teacció · Fundació Adimir · Pas a Pas · Fundació Guru · Associació Plançó · Fundació Els Xiprers · Avancem Junts · Viu Autisme · Tea Garrotxa · Associació Supera’TEA · TEA Alt Empordà· Associació Projecte EVI