Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
Podríem complementar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb la idea del Dia de la Manca de Suports en l’Entorn: és important posar la diversitat sobre la palestra, però també reivindicar el dret universal a una participació i una interacció amb l’entorn igualitària.
En el cas de l’autisme, observem que 1) la condició com a tal no provoca que l’esperança de vida de les persones amb autisme sigui 16 anys menor que les persones sense autisme, però la manca de suports en l’àmbit sanitari, sí. 2) L’autisme no aboca a problemes de salut mental, però la falta d’inclusió en els diferents espais de participació social i el desconeixement per part de gran part de la població sobre la condició són una de les principals causes de la seva aparició. 3) L’autisme no impedeix viure de manera autònoma, la falta de regulació, suport i formació de la figura de l’assistència personal com a alternativa a la institucionalització, sí: segons l’IMSERSO, només hi ha 87 persones amb assistència personal a Catalunya, 15 de les quals amb autisme. 4) L’autisme tampoc comporta la pèrdua de feina, però el desconeixement, la manca d’oportunitats i la manca d’acompanyament específic present en molts àmbits de la vida diària de les persones del col·lectiu, sí.
Malauradament, podríem seguir i seguir. Existeixen nombrosos factors que impedeixen que les persones amb autisme i de retruc, les seves famílies, puguin tenir una vida serena i de qualitat, que estan directament relacionats amb la falta de recursos, suports, comprensió i coneixement envers la condició i la diversitat.
En el Dia Mundial de la Discapacitat, demanem la capacitat de la societat per brindar aquests recursos i per assegurar la igualtat de participació i de drets que tenim totes les persones que en formem part.
Avui, reivindiquem la presa de consciència sobre la diversitat i la riquesa que això comporta en el nostre sistema de valors.
