“El autismo en los medios”: una guia per comunicar l’autisme de manera respectuosa i correcte
El llenguatge configura i moldeja el nostre mapa mental. No només el que diem, sinó com ho diem, així com les connotacions que donem a cada adjectiu i cada paraula que utilitzem.
Malauradament, la paraula autisme i els seus derivats s’empra encara ara a molts llocs com a un insult, desassociant-la del que és i representa.
Des d’Autismo España fa un parell d’anys es va elaborar una guia titulada “El autismo en los medios”, que pretén acostar el context i la realitat de l’autisme a persones que no hi estiguin familiaritzades i que n’hagin de parlar en mitjans públics. La guia, creiem, també és la base per una comunicació homogènia entre entitats membres tant de la Federació Catalana d’Autisme com de la Confederación Autismo España ja que marca les línies guia d’un llenguatge respectuós, inclusiu i sensibilitzador.
La guia
Dividida en diferents capítols, la guia comença explicant què és Autismo España i què és el TEA i les característiques principals. Un cop definit això, s’entra a com comunicar qualsevol esdeveniment on hi participi una persona amb TEA amb recomanacions com ara:
- Cal donar veu a les persones amb TEA
- L’autisme no ha de ser protagonista de la notícia
- No es pot generalitzar
- L’autisme no s’ha de veure com una cosa negativa
- Cal incorporar l’autisme dins l’agenda dels mitjans
Amb aquesta estructura, la guia va teixint amb exemples i recomanacions tot l’entramat de multiplicitat de casos TEA i dignifica i dóna importància a la persona, més enllà de donar-lo a la seva condició.
Hem de parlar sobre el TEA. Hem de parlar sobre els diferents tipus de TEA i comunicar aquesta pluralitat, si no en el diagnòstic, sí en l’experiència única del mateix en cada persona que el rep.
Falses creences
Una altra part molt important, que ens pot servir per fer pedagogia cada cop que sentim algú parlar sobre TEA de manera poc informada, és el capítol dedicat a les falses creences. Totes aquelles idees que també transcendeixen en el llenguatge i en la comunicació diàris i que fan molt mal a la nostra comunitat ja que allunya l’entorn de la nostra realitat.
Aquestes idees o estereotips sobre l’autisme, en gran part, i sobretot últimament, també vénen esperonades per tota una sèrie de continguts televisius que només posen de manifest una part molt minsa de la pluralitat del TEA: aquella part on es posen en relleu les habilitats especials i on s’obvien la resta de dificultats i desafiaments que l’autisme implica. “Les persones amb TEA tenen habilitats especials”, “Les persones amb TEA volen viure aïllades”, “Les persones amb TEA no es comuniquen”, “Les persones amb TEA tenen conductes agressives” i, per desgràcia, un etcètera força llarg.
Com parlar sobre el TEA
Després d’explicar en un altre capítol com abordar els estudis científics sobre TEA i com explicar-los, s’arriba a un capítol que, creiem, és molt interessant i hauriem d’aplicar-lo a totes les nostres comunicacions: L’estil de la comunicació en el tractament del TEA.
En aquest capítol se’ns ajuda a parlar amb propietat i crea una guia d’estil homogènia per a tota la comunitat. Seguint aquests consells ens serà més fàcil fer que el nostre missatge cali: poc a poc, i seguint l’estratègia proposada per Autismo España d’estar més presents en els mitjans utilitzant un llenguatge igual en tots els territoris i en totes les entitats que representem a les persones amb TEA podem anar canviant l’imaginari col·lectiu sobre la condició.
La guia conclou amb una sèrie de consells per parlar i escriure correctament sobre autisme que creiem que ens poden ser molt útils.
Trobeu la guia al web d’Autismo España o bé, clicant en aquest enllaç.
