Marta Robles, nova directora tècnica de la Federació Catalana d’Autisme
Marta Robles és psicòloga sanitària amb especialització en psicologia clínica infanto-juvenil i d’adults per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estudiat un Màster Universitari en Dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge i un altre en Neuropsicologia per la Universitat Oberta de Catalunya, així com un Curs d’Expertesa en autisme per la Universitat de Barcelona. Actualment és estudiant de doctorat a la UAB i, simultàniament, doctorant a una universitat d’Alemanya. Marta Robles s’ha format en les principals metodologies d’avaluació i intervenció en l’autisme i ha treballat en diferents associacions d’autisme a Catalunya. Des de principis de Junts és la nova directora tècnica de la Federació Catalana d’Autisme.
Com neix la teva vinculació amb el món de l’autisme?
La meva vinculació neix l’any 2009 quan vaig començar a treballar com a tècnica auxiliar educatiu a una associació d’autisme de Catalunya a arrel del treball de camp o de recerca que ens feien escriure al finalitzar l’institut. Vaig començar a treballar-hi els caps de setmana i, com que tenia clar que volia estudiar psicologia, vaig seguir combinant-m’ho amb els estudis universitaris.
A quins projectes relacionats amb l’autisme has participat i participes i amb qui has col·laborat?
Vaig estar 10 anys a Autisme la Garriga, majoritàriament fent de psicòloga a Cerac, acompanyant a famílies i a persones de tot l’espectre autista. Així mateix he estat psicòloga de la Federació que aquestes mateixes entitats porten. També he col·laborat durant 4 anys amb Junts Autisme, amb qui actualment encara col·laboro fent diagnòstics. Durant un any també vaig estar amb Friends Asperger, fent de monitora de lleure.
Així mateix, fa 2 anys que col·laboro amb diversos grups d’investigació científica enfocats en l’autisme i actualment tinc el plaer de col·laborar amb vosaltres, la Federació Catalana d’Autisme. He participat en xerrades i formacions en autisme, des de cursos informatius a cursos específics per a professorat, sessions de sensibilització a alumnes d’escoles i a la població general, també classes puntuals a la Universitat de Barcelona. He participat en assessoraments a altres països com Uruguay i Alemanya: projectes molt similars per dotar de serveis en el pas a la vida adulta, per exemple. Actualment també podeu trobar-me a les xarxes socials promovent informació sobre l’autisme i treballo en actiu atenent al col·lectiu.
Què en penses de la situació actual de l’autisme a Catalunya?
Trobo que la situació ha millorat molt en els darrers anys gràcies a tot el treball de les diferents entitats, promovent l’especialització i figurant-se com a referents en l’atenció a les persones amb autisme i les seves famílies. Tot i això, a nivell més social, per suposat encara queda molt per fer, però també trobo que cada cop la població està més sensibilitzada, un cop més gràcies a totes les campanyes que les entitats promouen.
A nivell públic encara hi ha una mancança significativa en els processos de detecció primerenca i diagnòstic endarrerint el diagnòstic més enllà dels 5 anys en molts casos, quan està demostrat científicament que es pot fer un diagnòstic amb certesa als 2 anys d’edat. Tot i això, la Dra. Amaia Hervàs i els seus collegues van publicar un estudi al 2019 on explicaven que la incidència ha augmentat, pel que, actualment, l’autisme es detecta i diagnostica més que fa anys. El mateix passa en quant a la intervenció: manquen els serveis públics especialitzats gratuïts per a les famílies, tant en atenció precoç com en el pas a l’adolescència i l’adultesa. Aquest aspecte però (i per desgracia) és un factor comú en la salut mental i en les condicions neurodiverses com l’autisme.
En quant a les persones dins l’espectre autista i les seves famílies, també estan augmentant sentiments d’autodeterminació i apoderament, i per tant crec que el futur de la intervenció va en aquestes línies, allunyant-se del model mèdic actual. Això també està molt relacionat amb l’augment a l’accés a la informació que el col·lectiu té, sobretot a nivell de xarxes socials: hi ha una comunitat esplèndida de famílies i persones amb autisme reivindicant els seus drets, fomentant l’ajuda mútua i l’intercanvi d’informació, demanant que se les escolti.
Què creus que pots aportar a la Federació Catalana d’Autisme?
Crec que puc traslladar tant les necessitats del col·lectiu en sí i les seves famílies, com les necessitats de les entitats. El fet d’haver col·laborat amb entitats que ofereixen diferents serveis em permet tenir una idea clara de com poden ser aquestes necessitats, ja sigui en la infantesa com en l’edat adulta, a nivell escolar o laboral. Així mateix tinc una perspectiva antagonista però alhora equilibrada: per una part, aquesta perspectiva pot se força “mèdica”, per la meva formació, però també molt “social i neurodivergent” després d’anys acompanyant i escoltant a les persones del col·lectiu, les seves famílies i les diferents entitats de les que formen part.
Què creus que pot aportar la Federació Catalana d’Autisme en aquesta situació que ens descrivies abans?
Trobo que la figura de la Federació és vital per, juntament amb totes les entitats federades, seguir vetllant i lluitant pel reconeixement real dels drets de les persones amb autisme i les seves famílies i oferir acompanyament i suport per a totes les necessitats de les que hem parlat.
La Federació Catalana d’Autisme representa les següent entitats:
Asperger New Life · Associació Aprenem · Assotea · Ateate · Centre de Recursos Aprenem Barcelona · Autisme amb Futur · CRTEACC · Fundació Autisme Mas Casadevall · COADI · Fundació Junts Autisme · Univers Àgatha · Teacció · Fundació Adimir · Pas a Pas · Fundació Guru · Associació Plançó · Fundació Els Xiprers · Avancem Junts · Viu Autisme · Tea Garrotxa · Associació Supera’TEA · TEA Alt Empordà· Associació Projecte EVI · Associació ISTEA · Lovaas Foundation
