L’autisme és incomprès de forma general
L’autisme és una condició que s’ha conegut fa relativament poc i en el cas de les dones hi ha molt retard en el diagnòstic. Vaig rebre el diagnòstic amb 63 anys, després d’un periple infructuós per professionals de la salut mental en els primers anys.
Al principi viure en la polaritat normal/anormal fa que t’esforcis a satisfer unes expectatives externes que són en el subconscient col·lectiu. Proves d’ajustar necessitats i comportaments a pautes que no són les teves. Això et condueix a adoptar males decisions i pot complicar molt la vida, a banda de l’esgotament que suposa emmascarar-se contínuament ja no només davant dels altres sinó també de tu mateix. És una font de patiment quotidià i sostingut en el temps que encara pot agreujar-se més degut a les decisions incorrectes que es poden anar prenent.
Una altra font de patiment diari és l’analfabetisme social: un desconeixement greu dels altres sobre l’autisme, condició que pot estar combinada de vegades amb AA.CC. (Altes Capacitats) i amb PAS (Persones Altament Sensibles). Aquest desconeixement provoca un gran patiment que es retroalimenta davant la incapacitat de trobar solucions a la manca d’encaix social. Les persones autistes patim insomni, ansietat, depressió, angoixa… Aquesta sobrecàrrega emocional rep respostes socials molt negatives: estàs nerviós?: “ets dolent, maltractes la gent”; no parles?: “ets antipàtic, ets hostil”; tens problemes executius?: “no en saps”, “ets lent”…
El diagnòstic et permet reconèixer la pròpia neurodiversitat, amplia molt el panorama mental i psicològic, i et permet establir contacte amb altres persones autistes. Un diagnòstic el més aviat possible és vital. Reconèixer l’infant, acceptar-lo i ajudar-lo a expressar-se i fer-li de guia sense imposicions, i que aquest pugui orientar la seva vida d’una forma més fructífera i sense patiments gratuïts. És també molt important vigilar i no tolerar el bullying.
L’autisme és incomprès de forma general, fins i tot per moltes persones autistes que ni sospiten que ho són. Tindrà un efecte positiu en el benestar de tothom el fet que l’autisme s’accepti socialment. Amb això em refereixo a tot un col·lectiu: els neurodivergents de qualsevol classe, autistes de diversos graus i d’altres classificacions que de segur encara estan per perfilar i estudiar.