Jo no vull fer-me gran
No vull morir de les maneres que han mort les meves àvies i tietes, soles, o en una residència lligades perquè s’escapaven. Tinc ja 48 anys i porto una gran motxilla darrere meu, aïllament, soledat, desgast mental i físic i desarrelament.
Quan vaig acabar Educació Social em vaig especialitzar en treballar en residències d’avis, fent voluntariat a Amics de la Gent Gran de Barcelona, participava a les festes de l’estació del nord a l’època de Nadal, berenars…a mi m’agradaven les festes i passar els últims anys de vida amb el meu avi matern que tenia Alzheimer. El meu avi se’m va morir als braços junt amb la meva àvia i la meva mare trucant a urgència. Va ser l’únic cop en la meva vida que vaig cridar
El meu avi era el que unia la família, un cop va morir el vaig trobar a faltar molt. No recordava a ningú de la seva família, a mi sí, la “reina” com ell m’anomenava. Per altra banda, la meva àvia materna va morir quan tornava cap a casa meva, estava amb cures pal·liatives, ningú em va avisar, vaig ser jo que al arribar a casa vaig trucar-los. La meva àvia esperava a que arribés el meu germà a l’hospital per morir.
Vaig combinar dues feines en dos residències, anava de bòlit d’un poble a l’altre. Vaig fer molta formació de gent gran com ara cursos de conducta i vaig treballar amb gent de la tercera edat ensenyant a escriure les receptes de cuina a l’ordinador. Més tard com a mestra d’anglès també vaig fer algun curs en escoles d’adults i en el màster d’educació especial em vaig especialitzar en autisme.
La tercera edat és una altra fase de la vida, és l’acabament que pot durar més o menys. Mai saps quan et moriràs, algunes persones creuen en la mort altres no, el més enllà… És una etapa on comencen les malalties com osteoporosis, càncer, Alzheimer, demència, glaucoma, depressió, fibromiàlgia, etc. Però també pot ser l’inici de poder estudiar allò que no has estudiat abans com belles arts i el doctorat de psicologia que estic realitzant.
Realment em van criar els meus avis materns. Vaig tenir sort, però en aquell moment no era conscient. He descobert amb el temps que sóc resilient i supervivent de la meva història passada.