Autismo España, la Federació Autisme Catalunya i la Federació Catalana d’Autisme reclamen una resposta urgent davant el desnonament d’una família amb un menor amb autisme a Mataró
Madrid, 30 de setembre de 2026.
La Confederació Autisme Espanya, la Federació Autisme Catalunya i la Federació Catalana d’Autisme expressen la seva profunda preocupació davant el desnonament d’una família ocorregut la nit passada a Mataró, en la qual hi ha tres menors, un d’ells amb autisme.
Les tres organitzacions considerem imprescindible que, davant de situacions de pèrdua d’habitatge que afecten famílies amb menors amb autisme, les administracions competents facin una valoració individualitzada de les necessitats de suport i de l’impacte que la pèrdua de la llar pot tenir sobre els drets, el benestar i l’estabilitat del menor.
L’habitatge és un element fonamental per garantir la seguretat, l’estabilitat i la continuïtat dels suports de qualsevol infant. En el cas d’un menor amb autisme, un desnonament i la pèrdua sobtada del seu entorn habitual poden comportar, a més, una alteració significativa de les seves rutines, suports, escolarització, tractaments, relacions familiars i xarxa comunitària. Per això, aquestes circumstàncies han de ser considerades específicament en la resposta de les administracions.
La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix el dret de les persones amb discapacitat a viure de manera independent i a ser incloses a la comunitat, així com el dret a un nivell de vida adequat i a un habitatge adequat. Aquests drets s’han de garantir en condicions d’igualtat i sense discriminació per raó de discapacitat.
Així mateix, el Reial decret legislatiu 1/2013, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, estableix els principis d’igualtat d’oportunitats i no-discriminació i obliga a tenir en compte les situacions d’especial vulnerabilitat vinculades a la discapacitat.
En aquest context, les organitzacions signants considerem que la situació d’una família amb un menor amb autisme no es pot abordar únicament des d’una perspectiva econòmica, residencial o patrimonial. Cal incorporar a la valoració la situació concreta del menor, les seves necessitats de suport i les possibles conseqüències que una pèrdua d’habitatge pot tenir sobre l’exercici efectiu dels seus drets.
A Catalunya, la normativa de protecció davant l’emergència habitacional i l’exclusió residencial preveu mecanismes de valoració de la situació de vulnerabilitat i actuacions dirigides a garantir una resposta habitacional adequada. Aquests mecanismes s’han d’aplicar tenint en compte les circumstàncies específiques de les persones amb discapacitat i dels menors afectats.
Per tot això, la Confederació Autisme Espanya, la Federació Autisme Catalunya i la Federació Catalana d’Autisme reclamen a les administracions competents:
- Una actuació urgent i coordinada per garantir la protecció de la família i, especialment, dels tres menors afectats.
- Una valoració individualitzada de les necessitats del menor amb autisme, tenint en compte les seves necessitats específiques de suport.
- Que es valori l’impacte de la pèrdua de l’habitatge sobre la seva estabilitat, escolarització, rutines, suports, tractaments i xarxa familiar i comunitària.
- Garantir una alternativa habitacional adequada per al conjunt de la família, que en preservi la unitat i tingui en compte les necessitats de suport del menor amb autisme i la continuïtat de la seva escolarització i dels seus suports.
- Una coordinació adequada entre els serveis socials, els serveis d’habitatge, els serveis educatius i els recursos d’atenció a la discapacitat i a l’autisme, evitant respostes fragmentades que no tinguin en compte la situació global de la família.
Les entitats signants recorden que la discapacitat d’un menor no pot esdevenir un factor afegit de desprotecció davant d’una situació d’emergència residencial. La resposta institucional ha de garantir que els procediments i les mesures adoptades permetin preservar, en la mesura del possible, la continuïtat dels seus suports i l’exercici efectiu dels seus drets.
La protecció de la infància i la garantia dels drets de les persones amb discapacitat han de formar part de qualsevol resposta davant d’una situació d’emergència habitacional. Per això, reclamem que aquest cas sigui atès amb la màxima urgència, coordinació i perspectiva de drets, garantint una solució habitacional adequada per a la família i tenint especialment en compte les necessitats del menor amb autisme.
Madrid, 30 de septiembre de 2026.
La Confederación Autismo España, la Federació Autisme Catalunya y la Federació Catalana d’Autisme expresan su profunda preocupación ante el desalojo de una familia ocurrido la pasada noche en Mataró, en la que se encuentran tres menores, uno de ellos con autismo.
Las tres organizaciones consideramos imprescindible que, ante situaciones de pérdida de vivienda que afectan a familias con menores con autismo, las administraciones competentes realicen una valoración individualizada de las necesidades de apoyo y del impacto que la pérdida del domicilio puede tener sobre los derechos, el bienestar y la estabilidad del menor.
La vivienda constituye un elemento fundamental para garantizar la seguridad, la estabilidad y la continuidad de los apoyos de cualquier niño o niña. En el caso de un menor con autismo, una situación de desalojo y la pérdida repentina de su entorno habitual puede implicar, además, una alteración significativa de sus rutinas, apoyos, escolarización, tratamientos, relaciones familiares y red comunitaria, por lo que estas circunstancias deben ser específicamente consideradas en la respuesta de las administraciones.
La Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, reconoce el derecho de las personas con discapacidad a vivir de forma independiente y a ser incluidas en la comunidad, así como el derecho a un nivel de vida adecuado y a una vivienda adecuada. Estos derechos deben garantizarse en condiciones de igualdad y sin discriminación por razón de discapacidad.
Asimismo, el Real Decreto Legislativo 1/2013, por el que se aprueba la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social, establece los principios de igualdad de oportunidades y no discriminación y obliga a tener en cuenta las situaciones de especial vulnerabilidad vinculadas a la discapacidad.
En este contexto, las organizaciones firmantes consideran que la situación de una familia con un menor con autismo no puede abordarse únicamente desde una perspectiva económica, residencial o patrimonial. Es necesario incorporar a la valoración la situación concreta del menor, sus necesidades de apoyo y las posibles consecuencias que una pérdida de vivienda pueda tener sobre el ejercicio efectivo de sus derechos.
En el ámbito de Cataluña, la normativa de protección frente a la emergencia habitacional y la exclusión residencial contempla mecanismos de valoración de la situación de vulnerabilidad y actuaciones dirigidas a garantizar una respuesta habitacional adecuada. Estos mecanismos deben aplicarse teniendo en cuenta las circunstancias específicas de las personas con discapacidad y de los menores afectados.
Por todo ello, la Confederación Autismo España, la Federació Autisme Catalunya y la Federació Catalana d’Autisme reclaman a las administraciones competentes:
- Una actuación urgente y coordinada para garantizar la protección de la familia y, especialmente, de los tres menores afectados.
- Una valoración individualizada de las necesidades del menor con autismo, teniendo en cuenta sus necesidades específicas de apoyo.
- Que se valore el impacto de la pérdida de la vivienda sobre su estabilidad, escolarización, rutinas, apoyos, tratamientos y red familiar y comunitaria.
- Garantizar una alternativa habitacional adecuada para el conjunto de la familia, que preserve su unidad y tenga en cuenta las necesidades de apoyo del menor con autismo y la continuidad de su escolarización y de sus apoyos.
- Una adecuada coordinación entre los servicios sociales, los servicios de vivienda, los servicios educativos y los recursos de atención a la discapacidad y al autismo, evitando respuestas fragmentadas que no tengan en cuenta la situación global de la familia.
Las entidades firmantes recuerdan que la discapacidad de un menor no puede convertirse en un factor añadido de desprotección ante una situación de emergencia residencial. La respuesta institucional debe garantizar que los procedimientos y medidas adoptadas permitan preservar, en la medida de lo posible, la continuidad de sus apoyos y el ejercicio efectivo de sus derechos.
La protección de la infancia y la garantía de los derechos de las personas con discapacidad deben formar parte de cualquier respuesta ante una situación de emergencia habitacional. Por ello, reclamamos que este caso sea atendido con la máxima urgencia, coordinación y perspectiva de derechos, garantizando una solución habitacional adecuada para la familia y teniendo especialmente en cuenta las necesidades del menor con autismo.
