Davant l’emissió del reportatge ‘L’escola inclusiva’ al programa 30 minuts, des de la Federació Catalana d’Autisme volem fer les següents consideracions:
Des de la Federació Catalana d’Autisme ens unim a les reflexions i reclamacions expressades per l’aFFaC i altres entitats sobre el reportatge emès el passat diumenge 9 de juny pel programa 30 minuts de TV3. Entenem que aquest reportatge pot contribuir a consolidar un relat que deslegitima el model d’escola inclusiva i, encara més greu, que pot acabar promovent discursos que vulneren els drets de les persones amb discapacitat.
L’educació inclusiva no és una opinió: és un dret reconegut per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD), ratificada per l’Estat espanyol. Aquest dret implica garantir l’accés, la participació i el progrés de tot l’alumnat, amb els suports necessaris, dins del sistema educatiu ordinari. No es tracta de forçar la inclusió, sinó de construir un entorn educatiu que s’adapti a la diversitat.
Ara bé, cal assenyalar que el model inclusiu a Catalunya no s’està implementant amb els recursos i la planificació necessaris. És per això que, des de la Federació Catalana d’Autisme, reclamem:
- Dotació adequada de recursos humans i materials per a tots els centres educatius.
- Reducció de les ràtios per facilitar una atenció personalitzada i de qualitat.
- Formació específica i continuada dels professionals de l’educació, especialment en relació amb la neurodivergència i l’autisme.
- Desplegament efectiu de suports i adaptacions a totes les etapes educatives, incloses les postobligatòries.
- Participació de les famílies i del mateix alumnat en la presa de decisions que afecten el seu itinerari educatiu.
També instem als mitjans de comunicació a actuar amb responsabilitat a l’hora de tractar temes tan sensibles i estructurals com és l’educació inclusiva. Cal evitar discursos que estigmatizi la diversitat o la responsabilitzin dels dèficits del sistema, i cal posar el focus on realment cal: en l’administració i en les polítiques públiques que no han dotat els centres del que necessiten.
La solució no és fer marxa enrere ni tornar a models segregadors. La solució és apostar per una inclusió real, amb mitjans, voluntat política i compromís social. Això no només beneficia l’alumnat amb discapacitat, sinó que enriqueix tota la comunitat educativa.
Seguim treballant per un sistema educatiu on tothom hi tingui cabuda.
