Per què una Llei del Tercer Sector Social?

La Llei del Tercer Sector Social s’està tramitant al Parlament de Catalunya a iniciativa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, que van registrar la proposició de llei el mes de maig. Després d’haver superat el debat a la totalitat aquest octubre, ara la llei ha passat a la Comissió d’Empresa i Treball, on es preveuen les compareixences de diversos agents per opinar sobre la proposta del text.  

Què som i què fem les entitats socials?

A Catalunya, hi ha 3.000 entitats socials que en les últimes dècades han ajudat a construir el que coneixem com l’Estat del Benestar. Som associacions, fundacions, cooperatives, empreses d’inserció, centres especials de treball i entitats singulars que gestionem serveis socials d’atenció, suport i acompanyament a persones en situació o risc d’exclusió. Moltes d’aquestes entitats han sorgit des de la mateixa societat civil, impulsades per la mateixa ciutadania.

Oferim aquest suport i acompanyament a diversos col·lectius en situació de vulnerabilitat (infants, joves, gent gran, dones, persones migrades i refugiades, amb discapacitat, trastorn mental, autisme, addiccions, que pertanyen al poble gitano, al col·lectiu LGTBIQ+, que no tenen llar o que tenen problemes per trobar feina) i en diferents àmbits (pobresa i exclusió, inserció laboral, lleure, educació, salut o justícia, entre altres).

Les entitats del tercer sector social no tenim ànim de lucre i tenim una vocació de servei públic. Volem transformar la societat perquè sigui més inclusiva, justa i equitativa i perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. Amb la nostra tasca, que és essencial, defensem els drets socials i empoderem les persones perquè tinguin una vida digna i autònoma.

Som a tot arreu. A cada barri, poble i ciutat. Això fa que estiguem fortament arrelades al territori des de fa molt temps. La nostra proximitat, amb les persones i la comunitat, és valuosa perquè ens permet desenvolupar projectes cívics i comunitaris, a més de detectar les necessitats socials, actuar–hi amb rapidesa i aportar–hi solucions, potenciant el treball en xarxa amb altres agents.

Gràcies a tot això, formem una xarxa de suport sòlida que acompanya 1.500.000 de persones en situació de vulnerabilitat a tot Catalunya.

Què volem aconseguir les entitats socials amb aquesta llei pròpia?

Volem que es reconegui el que som i el que fem, que es posi en valor els nostres projectes d’atenció, acompanyament i suport a les persones i l’impacte positiu que tenen aquests projectes en el seu benestar i en la societat en general. Ara no tenim el suport institucional que les entitats socials mereixem, malgrat que la nostra feina és indispensable per garantir el benestar i la protecció dels col·lectius que tenen més dificultats.

Volem tenir una participació més activa en les polítiques públiques que afecten les persones en situació o risc d’exclusió social. Poder aportar el nostre coneixement no només en l’aplicació, com ho estem fent ara, sinó també en tot el procés (disseny, desenvolupament, seguiment i avaluació) perquè aquestes polítiques s’ajustin més i millor a les necessitats de les persones a les quals acompanyem.

Volem dialogar i col·laborar més amb les administracions. Reconèixer la nostra feina també implica millorar la nostra posició com a interlocutor davant les administracions i avançar cap a una relació d’igual a igual.

Volem més estabilitat i sostenibilitat econòmica. Els problemes greus de finançament del tercer sector social, que arrosseguem des de fa anys, tenen conseqüències directes en la continuïtat i qualitat dels nostres projectes i de retruc en les persones a les quals oferim suports, però també en les condicions laborals de les nostres professionals. Necessitem un sistema de finançament just, que dignifiqui el nostre treball, que s’adapti a la nostra realitat i que ens ajudi a enfortir-nos.

Què implica no tenir una llei del tercer sector social català?

Sense un marc legal, no existim. Actualment, no hi ha cap normativa específica que deixi per escrit la feina i la contribució de les entitats socials catalanes ni que reguli la nostra relació amb les administracions. No tenir aquest marc jurídic implica diverses dificultats. Ens dificulta desenvolupar els nostres projectes que tenen un valor social afegit, ens dificulta parlar amb les administracions sobre les polítiques públiques d’acompanyament a les persones en situació o risc d’exclusió social i ens dificulta poder aportar la nostra expertesa en com haurien de ser els suports que, precisament, demanden les persones i que nosaltres coneixem bé.

Altres territoris tenen una llei del tercer sector social?

Sí. Malgrat que Catalunya compta amb aquest teixit associatiu tan ric i que, històricament, és capdavantera en l’impuls del voluntariat, l’associacionisme, el cooperativisme, les fundacions i el tercer sector en general, en aquesta ocasió s’arriba tard. El País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa i Castella i Lleó són territoris de l’Estat que ja compten amb lleis específiques que protegeixen i reconeixen la tasca i la contribució de les entitats socials.

Per tot això, des de la Federació Catalana d’Autisme també defensem que la Llei del Tercer Sector Social és essencial per a les persones i per al país.