Una història amb final esperançador
Des de la Federació Catalana d’Autisme també volem posar de manifest que, d’entre totes les dificultats que ha d’afrontar el nostre col·lectiu, que són moltes i sembla que no acabin mai, de tant en tant, es desclou una història que posa de manifest la bondat de les persones, les ganes de superació, les ganes de reconèixer la neurodivergència, l’esforç i el compromís.
Aquesta és una d’aquestes històries.
L’any passat a principis de curs i en plena nova onada de casos de COVID ens va contactar a través de les xarxes socials un matrimoni. Tots dos diagnosticats de TEA. Tots dos estudiants universitaris.
Ens explicaven el cas d’ella: el seu somni sempre havia estat estudiar un màster molt concret i especialitzar-se en una àrea molt concreta (per tal de salvaguardar el seu anonimat i el del departament de la universitat, no direm quin), havia cursat ja el primer de dos anys de màster a la Universitat Autònoma de Barcelona i, ara que començava el segon any la obligaven a assistir a les classes presencialment. Aquest fet li causava una gran angoixa perquè tenia molta por de contagiar-se, havia d’utilitzar el transport públic per arribar al campus i, un cop a la classe, no se sentia còmode amb les mesures de seguretat adoptades.
Ens vàrem posar en contacte amb la coordinació del màster, amb el deganat de la seva facultat i amb el PIUNE (Suport a estudiants amb Necessitats Educatives Específiques – Fundació Autònoma Solidària). En tot moment, tothom va estar molt disposat a ajudar-la.
No va ser fàcil la feina de conscienciació, de comunicació i de negociació de l’accessibilitat cap a aquesta persona: tothom va concedir i tothom va cedir una mica. Es va aconseguir que un company de classe li passés la informació i li fes vídeos de les classes; des de coordinació es va permetre que l’alumna fes alguns exàmens on-line; i ella també va voler mostrar el seu compromís i el seu interès pel màster i va assistir a aquells exàmens que havia de fer presencialment.
La setmana passada, però, es va tornar a angoixar: no té una vida fàcil, està vivint un dol molt important, i té un context familiar complicat. Però ha acabat el màster. Aquest any havia d’entregar el Treball Final. Amb tota aquesta situació, amb depressió i medicant-se, no es veia en cor de finalitzar-lo.
Des de coordinació del màster la van citar dijous passat per parlar de les possibilitats. I ella estava molt nerviosa perquè 1) se sentia frustrada perquè no havia pogut donar el millor de sí en aquells estudis que ella tenia tantes ganes de fer i on “només” havia obtingut una mitjana de 7; 2) perquè per ella significava molt haver arribat fins aquí, i volia que el professorat del màster no se sentís decebut amb ella; 3) sentia que no podia entregar el TFM aquest any, però no volia haver-lo de presentar d’aquí dos ja que el màster és d’edició bianual.
Va entrar a la sala nerviosa.
I durant la mitja hora següent vàrem tenir la sort d’assistir a una de les reunions més properes, inclusives, comprensives, respectuoses, basades en l’admiració mútua i plena de ganes de recolzar i agrair que hem vist mai.
Des de coordinació del màster se li va dir com n’era de valorada entre el professorat; com admiraven que s’hagués tret el màster en dos anys quan molta gent se’l treia en 4; van explicar que la majoria de persones que fan el màster són gent jove i que el confinament els havia afectat molt, per tant, van valorar que pel conjunt del grup era millor fer les classes presencials; que, en part gràcies a la seva reivindicació ara el màster es podia oferir online! I que podria presentar el TFM l’any vinent: no calia que esperés dos anys.
Des de la Federació Catalana d’Autisme volem felicitar l’equip de coordinació d’aquest màster; volem agrair al PIUNE tot l’esforç dedicat a aquest cas; volem enviar una abraçada a aquest matrimoni de persones lluitadores que han aconseguit millorar i canviar un bocí del seu món.
Nosaltres vàrem acompanyar, però ha estat la voluntat de les i els protagonistes d’aquesta història el que ha fet que tot fos possible i que algú amb moltes pressions, algú amb TEA, algú amb un context gens fàcil, aconseguís fer realitat el seu somni i sortís de l’edifici més apoderada que mai.
Gràcies, de tot cor.
La Federació Catalana d’Autisme representa les següent entitats:
Asperger New Life · Associació Aprenem · Assotea · Ateate · Centre de Recursos Aprenem Barcelona · Autisme amb Futur · CRTEACC · Fundació Autisme Mas Casadevall · COADI · Fundació Junts Autisme · Univers Àgatha · Teacció · Fundació Adimir · Pas a Pas · Fundació Guru · Associació Plançó · Fundació Els Xiprers · Avancem Junts · Viu Autisme · Tea Garrotxa · Associació Supera’TEA · TEA Alt Empordà· Associació Projecte EVI · Associació ISTEA · Lovaas Foundation · RubiTEA · El Globo Azul
