Laia Garcia: ‘L’exposició és tan difícil com necessària’
La Laia Garcia és educadora, docent i especialista en autisme a l’entitat federada TEA Alt Empordà. La seva experiència s’inicia el 2012 dins l’àmbit de l’educació, TEA i l’acompanyament.
La carrera de la Laia comença com a vetlladora a Anglaterra, en escoles especialitzades per a alumnat amb autisme, amb professionals formats específicament i entorns pensats per atendre’ls. Aquella experiència va ser el seu punt d’entrada i, des d’aleshores, no ha parat de formar-se: en interacció intensiva —un mètode basat en identificar allò que atrau i motiva cada persona a nivell sensorial i emocional—, en comunicació augmentativa i alternativa, en suport conductual positiu, en Makaton, PECS, TEACCH, model DIR/Floortime i intervenció no violenta.
Fa poc més de dos anys va tornar a Catalunya i va trobar a TEA Alt Empordà l’espai on continuar aquest treball. A més de la feina d’acompanyament, és coach TEA per a cinc famílies i fa de reforç escolar per a nens amb autisme.
El que més la defineix, però, no és el currículum, és la manera –molt respectuosa– en què es relaciona amb els nens amb qui treballa, partint de la pregunta fonamental:
Què li agrada de veritat a aquesta persona?
«Hi ha famílies d’infants amb grans necessitats de suport que em diuen que al seu fill no li agrada res», explica. «La meva feina és trobar els nexes, investigar, desplegar-me perquè pugui descobrir els seus interessos específics». Perquè des d’aquí, des dels interessos i la hiperfocalització que sovint els acompanya, és on es pot construir tot: la confiança, la voluntat de comunicació, la felicitat i, així, a poc a poc, l’autonomia.
Rebaixar l’ansietat per obrir el món
Un dels eixos del seu treball és la reducció de l’ansietat com a condició prèvia per a qualsevol aprenentatge. Això implica anticipar, sempre que sigui possible. Des de l’experiència de la Laia, els suports visuals hi juguen un paper clau: «ara toca això, però després vindrà allò altre que t’agrada molt». L’anticipació no elimina la dificultat, però la fa manejable i ajuda a donar sentit al que passarà a continuació.
En moments de crisi, la Laia insisteix en que el protocol també és molt important: «Has de retirar tota demanda, assegurar l’espai, modular la veu, el llenguatge corporal ha de ser amable, oferir espai i acompanyament, tenir un posat tranquil que inspiri confiança i evitar ser percebut com una presència invasiva».
«L’emoció l’has de guardar per fer reforçament positiu. En un moment de crisi cal utilitzar paraules clau i un to neutre, sense càrrega emocional«.
L’activitat física també pot ser una eina reguladora important. Tot i que sovint pren una rellevància especial durant l’adolescència, forma part de les estratègies que poden afavorir la regulació emocional, restar ansietat i afavorir el benestar al llarg de totes les etapes.
Cada persona, un sistema de comunicació
El llenguatge i la comunicació són un pilar, per això la Laia té diverses eines i treballa amb Makaton —un sistema que combina signes i paraules per fer la parla més visual i reforçar-la—, amb PECS —un enfocament comunicatiu d’intercanvi d’imatges per ajudar a expressar necessitats, desitjos i pensaments—, amb sistemes de text, horaris visuals i altres suports, sempre amb l’objectiu de reforçar qualsevol intent comunicatiu de la persona, per petit que sigui, o anticipar què passarà.
L’experiència de la Laia és que «tot aquest proto-llenguatge acaba esdevenint llenguatge». L’economia de paraules, la concreció, evitar el simbolisme o la ironia, també són eines que redueixen el soroll i obren canals de comunicació.
Un missatge clau per a les famílies
A TEA Alt Empordà, la Laia treballa també amb famílies a través d’activitats d’oci familiar i activitats de respir on ofereix canguratge especialitzat; és aquí on apareix el missatge que travessa tot el seu treball:
«És molt important l’exposició, pot ser difícil però és necessària. El fet que qualsevol entorn nou generi una gran dificultat no vol dir que no el necessitem».
Ho diu pensant en les famílies que encara no han donat el pas, especialment les dels infants i joves amb autisme de grau 3, que sovint carreguen amb una solitud que no ha tingut prou acompanyament: «Encara no hi ha prou suport per a les famílies».
Però la seva aposta és clara: exposició gradual, entorns segurs i adaptats i la certesa que cada vegada que un nen coneix algú nou, participa en una activitat nova i s’ho passa bé, passa alguna cosa important.
Agraïm la col·laboració a la Laia per tots els missatges i consells compartits. Tanmateix agraïm el compromís de l’entitat federada TEA Alt Empordà per fer possibles aquestes entrevistes.
Article relacionat: “L’Ismael és com un peix”
