La reforma de les lleis de discapacitat i dependència incorpora la formació especialitzada en autisme
El 14 de juliol, el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Formació específica en autisme per als professionals
Entre les novetats, la reforma incorpora dues mesures que el moviment associatiu de l’autisme ha reivindicat durant mesos, a través d’Autisme Espanya. D’una banda, una disposició addicional que obliga l’IMSERSO a dissenyar plans de formació continuada per als professionals de l’atenció domiciliària i l’assistència personal, amb continguts mínims sobre les característiques de l’autisme, estratègies de suport individualitzat i pautes de comunicació adaptades. De l’altra, l’article 61 de la llei de discapacitat, que fixa el deure de les administracions públiques de desenvolupar programes de capacitació permanent que defineixin específicament el TEA i altres condicions del neurodesenvolupament.
Aquesta obligació formativa s’articula des de l’àmbit estatal, però a Catalunya la gestió de la dependència correspon al Departament de Drets Socials i Inclusió. Caldrà seguir de prop com es trasllada aquest mandat al sistema català i si es tradueix en formació real per als professionals que acompanyen persones autistes al territori.
Una reivindicació que compartim des de fa temps
Des de la Federació Catalana d’Autisme portem anys insistint en la mateixa idea: els suports de qualitat només són possibles quan qui els presta coneix de veritat l’autisme. Ho hem repetit en la nostra tasca de sensibilització, i ho hem traslladat també a les administracions catalanes. Que aquesta exigència quedi recollida en una llei estatal no és un punt final, és una eina més per continuar exigint que la formació específica arribi també, i de manera efectiva, als serveis catalans.
El que encara falta
La reforma deixa fora reivindicacions que consideràvem clau. El diagnòstic d’autisme continua sense reconèixer-se, per si sol, com a garantia per rebre suports, independentment del grau de discapacitat acreditat. Tampoc s’ha simplificat la concessió de prestacions, ni s’ha incorporat el criteri d’arrelament en l’accés als serveis de dependència.
A Catalunya, aquesta mancança no és teòrica. El sistema exigeix arribar a un grau de discapacitat del 33% perquè s’obri l’accés a drets i prestacions, i el diagnòstic per si sol no hi compta. Hi ha persones autistes amb més autonomia però amb altres condicions de salut associades que no arriben a cap grau de dependència i que, per tant, queden fora de suports com la figura de l’assistent personal. I quan sí que s’avalua, sovint es fa amb eines pensades per a la discapacitat física, no per a l’autisme: la nostra presidenta, Neus Payerol, ho va denunciat arran de les revisions de grau als 18 anys, que rebaixen la classificació de joves autistes per manca de formació específica dels equips avaluadors. És exactament el problema que la formació obligatòria de la reforma vol corregir, i que caldrà exigir que s’apliqui també aquí.
Són mancances que afecten directament moltes famílies del col·lectiu, i que continuarem posant sobre la taula.
Què ve ara? La tramitació de la llei
El text passa al Senat, on el Partit Popular, amb majoria absoluta a la cambra, ha avançat que vol introduir canvis. Seguirem atentes a aquesta tramitació i a com es concreta, després, l’aplicació a Catalunya.
Els drets no es guanyen amb una votació: es guanyen quan arriben, de manera efectiva, a les persones que els necessiten.
