La integració sensorial, una mirada més enllà de la conducta amb Maria Abril de Junts Autisme
La Maria Abril és terapeuta ocupacional especialitzada en integració sensorial i coordina el Servei d’Integració Sensorial a la Fundació federada Junts Autisme. El seu dia a dia consisteix a acompanyar famílies, infants i joves a entendre com processen la informació sensorial i com això influeix en el seu benestar, especialment en el cas de persones amb autisme de nivell 3, que sovint necessiten un suport més elevat.
La seva feina és profundament interdisciplinària: col·labora tant amb professionals externs a la Fundació com amb el propi equip, en especial amb l’equip d’intervenció psicoeducativa. Per a la Maria, aquesta mirada conjunta és imprescindible per oferir una atenció individualitzada, amb eines pràctiques per al dia a dia de cada persona.
Un camí cap a la regulació sensorial
Abans d’especialitzar-se en integració sensorial, la Maria havia treballat com a auxiliar d’infermeria a l’Institut Guttmann, alhora que estudiava la carrera. Ja llavors tenia clar que volia treballar amb infants amb autisme. Ara, ja fa catorze anys que forma part de la Fundació Junts Autisme, on va començar en l’àmbit de la intervenció psicoeducativa.
Amb el temps, però, va sentir que aquella pràctica, més clínica, no acabava d’explicar-ho tot. Hi havia conductes molt complexes, i la insistència per trobar-ne el sentit la va portar a aprofundir en el perfil sensorial de cada persona. Va ser aleshores quan va comprendre que moltes d’aquestes conductes eren, en realitat, la manera que tenia la persona de comunicar que el seu sistema nerviós estava desbordat.
Des d’aquell moment, la regulació sensorial va deixar de ser, per a ella, un aspecte secundari: «és la base que permet a una persona participar, aprendre, comunicar-se i gaudir de l’entorn que l’envolta» ens puntualitza.
Aprofundim en el significat de la integració sensorial
En paraules de la Maria: «La integració sensorial és la capacitat del cervell per rebre, organitzar i donar significat a tota la informació que ens arriba a través dels sentits. En les persones amb autisme, aquest procés pot funcionar de manera diferent: hi ha estímuls que es reben amb molta més intensitat, i d’altres que passen del tot desapercebuts».
Per això, la Maria insisteix que cal entendre el perfil sensorial de cada persona: «totes tenim un perfil sensorial propi, i cal buscar estratègies per regular-nos i estar atentes a allò que ens pot desregular».
L’estiu, l’època de més estímuls
Especialment aquests dies, totes les persones sabem que l’estiu comporta un augment clar de la càrrega sensorial: més calor, més hores de llum, més soroll, més gent per tot arreu, i fins i tot olors més intenses. La Maria ens apropa a la perspectiva de les persones autistes de nivell 3: «Tot això suposa un esforç de regulació molt superior al que necessitem la resta». Ara bé, també descata que «això no vol dir que l’estiu no els agradi. La piscina, per exemple, és sovint un espai on es regulen molt bé: el cos flota, es refresca, i la sensació resulta molt agradable». Com diu la Maria mentre somriu:
«Tant de bo poguéssim tenir una piscina a tot arreu!»
Segons ens explica la Maria, entre els estímuls que solen generar més dificultat hi ha la calor i la llum solar —no portar un para-sol a la platja, per exemple, pot generar molt estrès—, els sorolls (nens corrents, música, aglomeracions), i també les textures pròpies de l’estiu: la sorra, la crema solar, el banyador mullat. Tot això, sumat als canvis de rutina, acumula molts estímuls alhora.
Com reconèixer la sobrecàrrega
Des de l’experiència de la Maria, moltes famílies expliquen que, en aquests mesos, veuen la persona sobrepassada. Fins i tot ella, en els acompanyaments, ho detecta a simple vista: «No totes ho manifesten igual, però la sobrecàrrega sensorial sol traduir-se en irritabilitat, plors sense causa aparent, necessitat d’escapar, augment de les estereotípies, més necessitat d’abraçades o de tapar-se les orelles, i fins i tot una reducció de la comunicació habitual».
La Maria ho té clar: «Tots aquests senyals indiquen que la persona necessita parar. I l’estiu és precisament un bon moment per fer-ho, perquè totes les persones ho necessitem de tant en tant».
Des de la mirada professional de la Maria podem entendre que en les persones amb més necessitat de suport, aquesta disminució de la tolerància es pot traduir en conductes que es podrien llegir com a disruptives des d’una mirada neurotípica, però no ho són: «són indicadors que el sistema nerviós demana ajuda. No es tracta que la persona «es porti malament», sinó que hi ha una necessitat real, i el que cal no és exigir-li més, sinó mirar més enllà de la conducta i entendre que, en aquell moment, viu l’entorn d’una manera diferent».
Consells per preparar l’estiu
Abans de sortir de vacances, la Maria recomana: «partir sempre de les necessitats concretes de la persona, i no de les expectatives que tenim els adults». Cal anticipar què passarà, triar el moment del dia més adequat, reduir la durada de les sortides i respectar els senyals d’alerta de cadascú.
Un recurs que aconsella sempre és preparar una mena de «kit de supervivència de l’estiu», adaptat a cada persona, que pot incloure:
- Auriculars de cancel·lació de soroll
- Ulleres de sol
- Una gorra
- Aigua freda
- Aperitius per mossegar, ja que mossegar també té un efecte regulador
- Joguines o objectes que ajudin a regular-se
Pel que fa a l’entorn, el més important és anticipar què passarà. Fins i tot quan es pensa que la persona no ho entendrà, com es troba sovint la Maria amb familiars de persones amb autisme de grau 3, una simple fotografia pot ajudar molt a preparar la situació.
El missatge final de la Maria
L’estiu també comporta més exposició social, i això fa que moltes famílies se sentin jutjades per l’entorn. El missatge de la Maria és clar: «cal ignorar aquestes mirades. Cada família és un món, i no hi ha res dolent a decidir marxar abans d’una festa, buscar un espai més tranquil o marcar límits amb l’entorn. Si com a societat no som capaços d’oferir espais tranquils ni de donar temps, no estem sent respectuosos amb les persones amb autisme». Cal molta sensibilització, perquè, encara que ara el tema sensorial comença a fer-se més conegut, durant molt de temps ha estat un aspecte invisible, i moltes conductes s’han atribuït erròniament a un mal comportament.
El consell de la Maria plantejat de forma senzilla: «cal revisar les nostres expectatives com a adults i buscar aquells petits moments en què tots plegats puguem gaudir».
La integració sensorial ens ajuda precisament a a mirar més enllà de la conducta i a entendre com viu el món cada persona en cada moment. Quan adaptem els entorns, anticipem les situacions i respectem les diferències sensorials —perquè no tots els infants senten de la mateixa manera—, reduïm el patiment i afavorim l’anticipació, l’autonomia i el gaudi. Perquè l’objectiu no ha de ser que les persones amb autisme s’adaptin a l’entorn, sinó construir entorns respectuosos, accessibles i comprensibles per a totes les persones. Aquesta és la lliçó imprescindible que ens deixa la Maria Abril en aquesta entrevista i, per això i pel seu temps i dedicació: Moltes gràcies! També agrair a la Fundació Junts Autisme per posar tota la seva voluntat a sensibilitzar i donar a conèixer aquests testimonis.
Altres entrevistes de la mateixa sèrie:
