“Espai públic, joc i neurodiversitat”, se celebra el col·loqui sobre els espais de lleure accessibles per a l’autisme.

“Espai públic, joc i neurodiversitat”, se celebra el col·loqui sobre els espais de lleure accessibles per a l’autisme.

El 23 de desembre es va celebrar a Barcelona el Col·loqui “Espai públic, joc i neurodiversitat: Reptes de present i futur per al disseny de l’espai públic inclusiu amb la neurodiversitat”, del projecte ASD Publics: Activant espais per a la neurodiversitat. Des de la Federació Catalana d’Autisme, com a col·laboradors del projecte juntament amb l’Associació Aprenem Autisme, vam participar en aquest esdeveniment, en el qual es va establir un diàleg molt constructiu entre diferents col·lectius i sectors que van exposar els seus punts de vista pel que fa a l’accessibilitat en els espais de lleure de les ciutats.

Liderat per la Universitat Oberta de Catalunya, a través del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), i amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Global d’Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN)LEMUR laboratori d’emergències urbanes i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) com a socis, el projecte “ASD Publics: Activant espais per a la neurodiversitat” té per objectiu millorar les àrees públiques de joc per i amb infants amb TEA i les seves famílies.

El contingut de la jornada es va organitzar en quatre temes principals:

Les mesures que calen implementar de manera urgent pel que fa a l’espai públic i/o l’espai de joc.

Nosaltres vam reivindicar, per sobre de tot, la sensibilització sobre l’autisme, en particular, i sobre diversitat, en general, ja que un dels grans temes que expliquen les persones del col·lectiu és que moltes vegades la gent que està als parcs no entén que hi hagi altres maneres de jugar i interaccionar.

També vam parlar de la senyalètica: al cap i a la fi, una bona participació passa per una bona comprensió de totes les possibilitats que tenim al nostre voltant i de tot allò que passa, així com per poder fer una bona gestió del temps (poder-se anticipar). Això, gràcies a recursos visuals i altres recursos que s’han plantejat a la guia que ha presentat ASD Publics[1], es té en compte.

Com contribuïm a la integració d’infants amb TEA a l’espai públic.

Des de la Federació Catalana d’Autisme estem participant activament en diferents projectes d’accessibilitat, ASD Publics n’és un exemple. A més, les nostres entitats estan molt implicades. En el cas de l’Associació Aprenem Autisme a Barcelona, estan fent una gran feina en aquest sentit.

El que nosaltres volem és aplicar i tenir en compte totes les conclusions que s’han extret d’aquest estudi, amb la capacitat que tenim d’estendre-les i escalar-les arreu del territori. Aquestes mesures serveixen aquí i serveixen a altres llocs.

Estem en contacte amb diferents organitzacions i institucions, com ara voluntaris, Mossos d’Esquadra, escoles, esplais i llocs de lleure, etc. La creació d’aquesta xarxa és molt interessant i creiem que és vital.

Els principals reptes per fer efectiva aquesta contribució.

El principal repte és la manca de recursos econòmics, així com de comunicació entre departaments. Hi ha molta burocratització pel que fa a les diferents administracions públiques, la qual cosa provoca que aquests temes d’accessibilitat no acabin d’arribar.

Un procés participatiu pot ser complicat, però és absolutament necessari, ja que si no acabes d’entendre quines són les necessitats d’alguns col·lectius mai les podràs incorporar.

Tot i això, no només és una qüestió de diners, sinó també de temps. Es construeixen espais de lleure a la ciutat que tenen un calendari molt acotat. Amb aquest temps que tenim a disposició, la feina de prospecció, coneixement i inspecció es pot fer molt poc. La idea de canvi de plantejament dins la ciutat ens va agradar molt, però no només pel que fa a la convivència a la ciutat, sinó també com a gestió de la ciutat.

Les estratègies que es podrien aplicar per fer que la gestió de l’espai sigui més viable.

Es va parlar de la figura de dinamitzador/a o monitor/a en els parcs. En aquest punt vam exposar que a part de crear aquestes figures que seran inamovibles en el temps, també és important confiar en la societat i de quina manera evoluciona. Al cap i a la fi, en algun moment es generaran suports naturals: tots/es acabem anant als mateixos parcs que ens queden a prop i/o ens agraden. Dins dels grups que es formen en aquests espais de lleure, si hi ha una persona que dinamitza, que està formada i fa sensibilització, aquest missatge es trasllada a les altres famílies que es troben allà. Per tant, aquestes persones acaben convertint-se també en suports naturals, la qual cosa és l’objectiu de la participació comunitària: si algú necessita un suport, que no l’hagi de trobar en un servei extern, sinó que sigui la mateixa dinàmica de la societat la que el generi.

Va ser una oportunitat molt bona i vam conèixer a gent molt interessant, amb la qual esperem comptar per parlar d’accessibilitat, diversitat, joc i estructura social en esdeveniments que organitzarem en els pròxims mesos. Són temes molt importants que, en un context en el qual cada cop s’estan apostant més per les cures i la diversitat en els municipis, creiem que poden tenir un gran impacte.

[1] Guia de disseny d’espais de joc neuroinclusius i Guia de cocreació neuroinclusiva

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *