25N – Dia contra la violència envers les dones

25N - Dia contra la violència envers les dones

Avís de contingut: dades sobre els diferents tipus de violència (física, sexual i psicològica) contra les dones que poden generar malestar per la seva gravetat.

Segons dades de l’OMS (2021), 1 de cada 3 dones al món han patit violència física o sexual en algun moment de la seva vida i la majoria de vegades l’agressor és la parella.

És important destacar que les persones vulnerables (infants, persones amb discapacitat, persones grans, etc.) tenen més risc de victimització.

Si busquem dades sobre violència contra dones amb discapacitat, trobem que, segons la Macroenquesta de 2019 feta pel Ministeri d’Igualtat, les dones amb discapacitat intel·lectual (acreditada i igual o superior al 33%) pateixen més violència que les dones sense discapacitat intel·lectual en tots els àmbits, tant pel que fa a la violència en la parella com fora d’ella. En concret:

  • El 40,4% de les dones amb discapacitat intel·lectual (DI) han patit algun tipus de violència en la parella, enfront del 31,9% de les dones sense DI.
    • El 20,7% de les dones amb DI han patit violència física o sexual en la parella i el 39,5% han patit violència psicològica (que inclou, en aquesta enquesta, la violència emocional, el control, la violència econòmica i la por).
  • El 17,2% de les dones amb DI han patit violència física fora de la parella, en comparació al 13,2% de les dones sense DI.
    • Aquest major percentatge també es troba quan es pregunta sobre violència física patida durant la infància (12,2% de les dones amb DI).
    • És important assenyalar que la majoria dels agressors són familiars de la dona.
  • El 10,3% de les dones amb DI han patit violència sexual fora de la parella, en comparació al 6,2% de les dones sense DI.
    • Novament, aquesta major proporció es troba en la violència sexual patida en la infància (6,3% de les dones amb DI, en comparació al 3,3% de les dones sense DI.
    • En concret, el 4,7% de les dones amb DI han patit una violació.

Però, què passa amb les dones autistes?

Trobem una manca d’estudis i informació clara sobre el nombre de nenes i dones amb TEA que pateixen violència per qüestió de gènere a España (Confederación Autismo España, n.d.; Autism in Pink, n.d.). No obstant això, sí que trobem alguns informes i estudis fets a Austràlia (Blakermore et al., 2016; Gibbs et al., 2021/2022), Estats Units (Roberts et al., 2015), Canadà (Joyal et al., 2021) o França (Cazalis et al., 2022), per exemple.

Les diferències en les dades de cada estudi poden dependre de la manera com es conceptualitza cada tipus de violència (què s’inclou i què es deixa fora), quins qüestionaris es fan servir per avaluar-la i en quin país es duu a terme la investigació, i és per això que els percentatges poden variar d’un estudi a un altre.

Tot i això, en general els estudis posen de manifest que les dones autistes són més vulnerables a qualsevol tipus de violència. Algunes autores declaren que això és degut a les dificultats que poden tenir de comprensió de les interaccions socials i dificultats en identificar i informar dels abusos i de les formes no explícites de violència (Autism in Pink, n.d.). També en aquesta línia, Roberts et al. (2015) troben que la probabilitat d’haver patit una agressió sexual es relacionava amb majors dificultats de la persona en la comunicació social, i en l’estudi de Bargiela et al. (2016) les participants que havien patit violència sexual explicaven que tenien dificultats per “llegir” les intencions de les altres persones i les normes socials els generaven incertesa. A més a més, mencionaven l’aïllament, les relacions de maltractament i les experiències prèvies de rebuig com a factors de vulnerabilitat addicional (Bargiela et al., 2016).

També podem dividir les dades segons el tipus de violència que s’ha estudiat o l’àmbit on apareix aquesta violència.

Tipus de violència

Violència sistèmica

Primer de tot, s’ha de recalcar que les dones autistes pateixen un primer tipus de violència que no s’acostuma a tenir en compte, com és l’infradiagnòstic i el poc reconeixement de les formes (típicament, però no exclusivament) femenines d’expressió de l’autisme (Blakemore et al., 2016). Això impossibilita o dificulta molt l’accés als serveis, recursos i suports necessaris en els diferents àmbits i etapes vitals, fet que pot generar altres violències (en el sistema educatiu, sanitari, jurídic, en l’àmbit laboral per atur o feines precàries, etc.). I, d’altra banda, si no hi ha un reconeixement, tampoc pot haver-hi una protecció contra la violència que puguin patir i poden ser violentades pel mateix sistema que les hauria d’ajudar (Autism in Pink, n.d.; Blakemore et al., 2016).

Violència física

En general, les dones autistes informen d’haver patit més violència física (entre el 42-54%) que les dones no autistes (12,8%) (Gibbs et al., 2021/2022) i també, en algun estudi, més que els homes autistes (28,6%) (Gibbs et al., 2021). A més a més, s’ha de destacar que les dones autistes informen de més violència múltiple (el 77,9%), és a dir diferents formes de violència conjuntament, i repetida (75,3%) que les dones neurotípiques (Gibbs et al., 2022).

Assetjament escolar / bullying

Una altra forma de violència important a tenir en compte és el bullying, que s’acostuma a donar en la infantesa i l’adolescència (Blakemore et al., 2016). El bullying pot incloure diferents tipus de violència, tan física, verbal o sexual, com també aïllament i exclusió social, i aquesta última és la forma més comuna que pateixen les nenes autistes (37%) (Confederación Autismo España, 2021). També és preocupant, però, el fet que als infants amb autisme i sobretot a les nenes amb TEA els costa identificar si són objecte de bullying o no (Confederación Autismo España, 2021). D’altra banda, el ciberbullying també afecta les dones amb autisme en major mesura, ja que moltes utilitzen les noves tecnologies per a relacionar-se (Autism in Pink., n.d.).

Violència sexual

Les dones amb autisme són especialment vulnerables a la violència sexual (Autism in Pink, n.d.). El risc de patir violència sexual en dones autistes és entre el doble i el triple que en dones neurotípiques i unes quatre vegades més alt que en homes autistes. Diferents estudis troben percentatges elevats de violència sexual en dones amb TEA: des d’un 40% (Roberts et al., 2015), 46,5% (Gibbs et al., 2021), 51,9% (Joyal et al., 2021), 61% (Gibbs et al., 2022), 64,3% (Bargiela et al., 2016), fins a un 88,4% (Cazalis et al., 2022). A més a més, en l’estudi de Cazalis et al. (2022), troben que més de la meitat de les participants eren menors d’edat quan van patir la primera agressió i que un 75,1% de les dones amb TEA havien sigut víctimes de violència sexual més d’una vegada al llarg de la seva vida. Afegit a això, tal com passa en el bullying, moltes dones autistes no estan segures de si han estat víctimes de violència sexual o directament no ho identifiquen com a tal (Cazalis et al., 2022), i això és una vulnerabilitat afegida.

Cal destacar que, segons Cazalis et al. (2022) el factor més important per a ser víctimes de violència sexual és ser dones, i l’autisme és un factor que incrementa la vulnerabilitat de les dones amb TEA. En aquest sentit, Gibbs et al. (2021) també conclouen que les persones autistes pateixen més violència física i sexual i que això no es pot atribuir només al risc que pot donar una co-ocurrència amb discapacitat intel·lectual (ja que les persones participants en el seu estudi no tenien DI).

Àmbit d’ocurrència de la violència

Violència en la parella

En general, pel que fa a les relacions de parella, les dones autistes poden tendir a mantenir expectatives baixes a causa de sentir que no encaixen i no seran estimades, això, juntament amb els estereotips sobre l’amor romàntic que afecten totes les persones, poden fer que siguin especialment vulnerables als maltractadors (Autism in Pink, n.d.). Tot i així, no trobem dades concretes sobre el nombre de dones amb TEA que pateixen o han patit violència de gènere per part de la parella.

 

A partir de totes aquestes dades podem fer diverses observacions. Primer, que no hi ha molta investigació que es focalitzi en les experiències de les dones amb autisme pel que fa a la violència. Segon, la majoria d’estudis se centren en la violència sexual i, en menor grau, en la violència física però no tenen en compte altres formes també presents però més invisibles com ara la violència psicològica o la violència econòmica. Tercer, és important destacar que aquests estudis no consideren les experiències de totes les dones amb TEA, no podem oblidar la interseccionalitat i ens hem de preguntar: què passa amb les dones autistes amb discapacitat intel·lectual co-ocurrent? I amb les que formen part del col·lectiu LGTBIQA+? I amb les que també estan racialitzades? I amb les que han viscut processos de migració?

Cal posar èmfasi en les manifestacions múltiples de discriminació i en la manera en la qual, malauradament, estan instaurades en el nostre dia a dia. Cal continuar empoderant, continuar reivindicant, continuar denunciant. Cal fer-ho visible. Cal fer incidència política. Cal parlar amb tots els àmbits, en tots els contextos.

És dur i és cansat, però també cal ser conscients que no estem soles. I que, com més ens unim, més aconseguirem. Des de la Federació Catalana d'Autisme cotinuarem treballant i acompanyant a totes aquelles dones que ens necessiten i continuarem reivindicant els nostres drets com a persones, com a dones i com a autistes.

REFERÈNCIES

Autism in Pink. (n.d.). Reconociemndo las necesidades de las mujeres con Trastornos del Espectro del Autismo en Europa. Necesidades y recomendaciones. Lifelong Learning Programme. Mesa de Mujeres AETAPI. https://daf1fc04-0d95-4edb-aa91-99a5077293a6.filesusr.com/ugd/88b019_7b6523de216f42508a00e2a57ed43327.pdf

Bargiela, S., Steward, R., & Mandy, W. (2016). The experiences of late-diagnosed women with autism spectrum conditions: an investigation of the female autism phenotype. Journal of Autism and Developmental Disorders, 46, 3281–3294. doi: 10.1007/s10803-016- 2872-8

Blakemore M., Robertson G., Hansford, S., Richardson, T., Dalcombe, J., Smith, S., & McCaffrey, N. (2016). Multiple and intersecting forms of discrimination against autistic women – For the attention of the Special Rapporteur on Violence against Women. Contributing NGO’s – Autism Asperger Advocacy Australia (A4), Autistic Self Advocacy Network of Australia and New Zealand, Autistic Women’s Association, The Sisterhood Society Australia and Yellow Ladybugs. http://www.australianautismalliance.org.au/wp-content/uploads/2017/03/Autistic-Women.pdf

Cazalis, F., Reyes, E., Leduc, S., & Gourion, D. (2022). Evidence That Nine Autistic Women Out of Ten Have Been Victims of Sexual Violence. Frontiers in Behavioral Neuroscience, 18, 852203. doi: 10.3389/fnbeh.2022.852203

Confederación Autismo España (2021). Situación del alumnado con trastorno del espectro del autismo en España. Curso 2020-2021. https://autismo.org.es/wp-content/uploads/2022/10/202210_Informe_SituacionAlumnadoConTEAEnEspana_AutismoEspana.pdf

Confederación Autismo España (n.d). Violencia contra las niñas y mujeres. https://autismo.org.es/que-hacemos/lineas-de-accion/ninas-y-mujeres/violencia-contra-ninas-y-mujeres/

Gibbs, V., Hudson, J., Hwang, Y. I. J., Arnold, S., Trollor, J., & Pellicano, E. (2021). Experiences of physical and sexual violence as reported by autistic adults without intellectual disability: Rate, gender patterns and clinical correlates. Research in autism spectrum disorders, 89, 101866.

Gibbs, V., Hudson, J., & Pellicano, E. (2022). The extent and nature of autistic people’s violence experiences during adulthood: a cross-sectional study of victimisation. Journal of Autism and Developmental Disorders. https://doi.org/10.1007/s10803-022-05647-3

Joyal, C. C., Carpentier, J., McKinnon, S., Normand, C. L., and Poulin, M.-H. (2021). Sexual knowledge, desires, and experience of adolescents and young adults with an autism spectrum disorder: an exploratory study. Frontiers in Psychiatry, 12, 685256. doi: 10.3389/fpsyt.2021.685256

Organización Mundial de la Salud (2021). Violencia contra la mujer. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/violence-against-women

Roberts, A. L., Koenen, K. C., Lyall, K., Robinson, E. B., & Weisskopf, M. G. (2015). Association of autistic traits in adulthood with childhood abuse, interpersonal victimization, and posttraumatic stress. Child Abuse & Neglect, 45, 135–142. doi: 10.1016/j.chiabu.2015.04.010

Subdirección General de Sensibilización, Prevención y Estudios de la Violencia de Género (Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género) (2020). Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2019. Ministerio de Igualdad, https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/macroencuesta2015/pdf/Macroencuesta_2019_estudio_investigacion.pdf

 

Recerca duta a terme per: Marina Castells, psicòloga i membre de l'equip tècnic de la Federació Catalana d'Autisme.