8M: Dones Cuidadores

Les cures i totes les tasques que comporten s’han assignat tradicionalment a les dones, seguint la divisió patriarcal de les feines i les responsabilitats. Aquesta distribució desigual --segons la qual els homes treballen fora de casa (treball productiu) i les dones s’encarreguen del treball domèstic i de cures (el treball reproductiu o de sosteniment de la vida)-- ha invisibilitzat la feina de cures, un treball que no sempre es reconeix com a tal, no es remunera econòmicament ni s’acostuma a valorar socialment (Pérez Orozco, 2006).

Actualment, les dones estan presents en el mercat laboral i podríem dir que cada vegada més homes assumeixen tasques de cures. A més a més, en els últims anys estem veient com la societat va donant importància a les cures, sobretot arran la pandèmia, que ha evidenciat la centralitat de les tasques de sosteniment de la vida. Recordem que el sosteniment de la vida va més enllà de fer tasques domèstiques, ja que inclou tot allò necessari per a mantenir el benestar quotidià de les persones i cobrir les seves necessitats biològiques (menjar, higiene, etc.), psicològiques, relacionals i afectives, garantint la seva supervivència però també la seva estabilitat física i emocional (Carrasco, 2003; Legarreta, 2014; Legarreta i Sagastizábal, 2018; Llei 17/2015, del 21 de juliol).

Tot i això, tot i aquesta progressió cap a un repartiment més igualitari de les feines, tot i que s’està començant a reconèixer la rellevància de les cures... qui ho continua assumint principalment?

Aquest 8 de març volem posar el focus sobre les cures i les dones que cuiden, volem reivindicar la importància d’aquesta feina i posar de manifest com continua recaient majoritàriament sobre les dones, dins i fora del col·lectiu autista.

Dades sobre els usos del temps: tasques domèstiques i de cura

En general diferents estadístiques tant de Catalunya, de l’estat espanyol o europees, indiquen tendències similars: les tasques domèstiques i de cura s’assumeixen en major percentatge per les dones i elles hi dediquen aproximadament el doble de temps que els homes. En canvi, les dones dediquen menys temps a la feina remunerada i a l’oci que els homes.

Quan parlem de les tasques domèstiques, trobem que se n’encarreguen un  76,9% de les, enfront del 49,8% dels homes (IDESCAT, 2012). Si mirem per tipus de tasques, trobem que les tasques de manteniment quotidià de la llar, com ara preparar els àpats, netejar l'habitatge, fer compres o fer la bugada, recauen majoritàriament en les dones, tan si tenen fills (91,52%) com si no (88,03%). Mentre que se n’encarreguen un 68,93% dels homes, proporció que puja fins a un 71% si tenen fills.

Aquesta tendència on les dones assumeixen més les tasques que els homes es repeteix en altres tipus de tasques, com ara reparacions i manteniment puntual de la llar (18,3% de les dones vs 15,58% dels homes) o tasques de gestió i organització de la llar (34,6% de les dones vs 24,92% dels homes).

Pel que fa a les tasques de cura, el patró es manté. Més dones (80,36%) que homes (61,86%) assumeixen la cura de fills i filles, i pel que fa a cuidar d'altres adults, gairebé el doble de dones (4,17%) que d'homes (2,77%) se n'encarreguen.

Dades sobre conciliació: baixes i excedències per cuidar

Com es combina tot això amb una feina remunerada?

Trobem que la conciliació és complicada i que, en general, hi ha més dones que no treballen per a poder cuidar, o bé que deixen de treballar i ho fan durant més temps que els homes.

La taxa d’ocupació és major en homes que en dones, fins i tot, és major entre els homes que tenen fills o filles menors de 12 anys que entre els que no en tenen. Aquest patró es troba a la inversa en les dones: la taxa d’ocupació quan tenen fills o filles és menor que quan no en tenen. Trobem que moltes dones estan a l'atur (34,7%) o inactives (21,55%) per cuidar infants i també per a cuidar persones dependents, tot i que en menor proporció (8,58% a l'atur i 11,75% inactives). En canvi, en el cas dels homes els percentatges són menors, tant d'atur (21,33% per cuidar de fills i 6,39% per cuidar de persones dependents) com d’inactivitat (6,02% per cuidar de fills i 5,96% per cures de persones dependents).

També veiem diferències, tot i que menys marcades, en la reorganització del temps de treball remunerat, per a poder-se ajustar millor a les necessitats que sorgeixin de cures. Un 49,22% de dones enfront de 42,67%% d'homes modificaven l'inici o final de la seva jornada laboral per a assumir responsabilitats de cures, percentatges similars quan parlem d'organitzar la jornada laboral per disposar d'un dia lliure.

A més a més, les dones també demanen més permisos per cuidar i aquests permisos són en general més llargs. La majoria d'homes (86,9%) interrompen al feina com a màxim 6 mesos per a cuidar dels fills i filles, coincidint en bona part amb les baixes per paternitat. A partir d'aquí, el percentatge d'homes que deixen de treballar per cuidar els fills i filles es desploma (el 4,55% ho allarga fins a l'any i aquest percentatge disminueix progressivament a mesura que augmenta el temps d'excedències). Les dones, en canvi, deixen la feina entre 6 mesos (el 49,9%), un any (20,9%) o més anys (27,1%), per cuidar els seus fills i filles.

Pel que fa a les interrupcions en la vida laboral per cura de persones dependents, la tendència és molt similar: aproximadament el doble de dones (5,58%) que d'homes (2,31%) van deixar de treballar durant un mes seguit com a mínim i també el doble de dones (1,1%) que d'homes (0,5%) van reduir el seu temps de treball per a poder assumir aquestes tasques de cura.

D’altra banda, és interessant destacar que, en la població general, més homes (57,7%) que dones (52,21%) no van haver de cuidar mai de familiars dependents.

Universalitat de les cures

Com a reflexió final ens agradaria destacar que les cures no es limiten als infants i persones dependents, sinó que el sosteniment de la vida es duu a terme per a tots i totes en la quotidianitat, en el dia a dia i, com hem vist aquestes tasques domèstiques i de cura se segueixen assumint principalment per les dones.

Si a aquesta informació hi afegim el fet que moltes dones, marcades per aquest biaix i aquesta diferenciació de gènere, són autistes; si a tot això li sumem el greuge econòmic que implica el fet d’acompanyar, atendre i cobrir les despeses d’una persona amb necessitats de suport, i tota l’angoixa que suposa gestionar-ho tot, pair-ho tot, aterrar-ho tot, en una societat que, encara ara i encara en molts espais, ens vol discretes, callades i que alça al crit al cel quan ens manifestem, cantem, reivindiquem o cridem,  la discriminació no se suma, sinó que es multiplica infinitament.

En un dia tan assenyalat com avui, volem reivindicar el nostre dret a reivindicar. La importància del nostre paper dins la societat. La importància de les cures en una societat on la diversitat i la dependència estaran generalitzades d’aquí a 25 anys perquè serem una societat envellida. La importància de continuar defensant el que volem i com ho volem sense estremir la veu, sense defallir, amb el suport de tots i totes aquelles persones que es manifesten i actuen de manera feminista per tal d’anar no només creant i ideant polítiques més igualitàries, sinó per anar creant i ideant la realitat que totes mereixem.

Referències

Carrasco, C. (2003). Introducción. In M. I. Amoroso Miranda, A. Bosch Pareras, C. Carrasco Bengoa, H. Fernández Medrano, & N. Moreno Saenz (Eds.), Malabaristas de la vida. Mujeres, tiempos y trabajos (pp. 27–51). Icaria Editorial.

Legarreta, M. (2014). Cuidados y sostenibilidad de la vida: Una reflexión a partir de las políticas del tiempo. Papeles Del CEIC, 2014/1(104), 1–36

Legarreta Iza, M., & Sagastizábal Emilio-Yus, M. (2018). Haciendo visible el trabajo invisibilizado (que no invisible): las encuestas de usos de tiempo. Dossieres EsF, 29, 25–29.

Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 6919, del 21 de juliol de 2015. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=698967

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) (2012). Enquesta de l’ús del temps 2010- 2011. Institut d’Estadística de Catalunya. https://www.idescat.cat/pub/?id=eut&n=6278

Instituto Nacional de Estadística (INE). (2011). Encuesta de Empleo del Tiempo 2009- 2010. https://www.ine.es/prensa/eet_prensa.htm

Pérez Orozco, A. (2006). Perspectivas feministas en torno a la economía: el caso de los cuidados. Consejo Económico y Social. https://doi.org/10.1017/CBO9781107415324.004