Autisme i Síndromes de Sensibilització Central

Autisme i Síndromes de Sensibilització Central

Grant, S., Norton, S., Weiland, R.F., Scheeren, A.M., Begeer, S. & Hoekstra, R.A. (2022). Autism and chronic ill health: an observational study of symptoms and diagnoses of central sensitivity syndromes in autistic adults. Molecular Autism, 13(7). https://doi.org/10.1186/s13229-022-00486-6

Accés obert

Aquest article és un estudi observacional sobre símptomes i diagnòstics de les síndromes de sensibilització central [1] en població adulta autista, en una mostra d’adults holandesos formalment diagnosticats amb autisme (410 homes i 563 dones).

Per què és important aquesta recerca?

Les persones autistes són més propenses a experimentar un ampli ventall de problemes relacionats amb la salut física, incloent-hi malalties cròniques i mortalitat prematura, i també a tenir una salut general més pobra en comparació a la resta de la població. Aquesta realitat és més freqüent en dones autistes, les quals sembla que experimenten un ventall més ampli de condicions físiques co-ocurrents que no pas els homes, és a dir que les dones tenen més malalties o problemes físics a més a més del diagnòstic d’autisme.

Tot i això, la recerca sobre l’experiència del dolor en persones autistes és limitada, i no s’ha estudiat el fenomen de la sensibilització central en la població autista, sobretot pel que fa als adults, ni tampoc s’ha explorat si les síndromes de sensibilització central (SSC d’ara endavant) són més comunes en dones autistes en comparació a homes autistes i a dones neurotípiques.

Metodologia

Els participants van respondre un qüestionari que incloïa diferents mesures:

Els autors no van incloure la migranya dins les SSC que sí que té en compte el qüestionari “Central Sensibilitzation Inventory” perquè estava dins una categoria anomenada “mal de cap/migranya” i van considerar que era massa àmplia per a poder diferenciar els participants amb migranya dels que tenien altres tipus de mals de cap.

Resultats

El 21,4% dels participants tenia un diagnòstic formal de SSC i el 60% estaven en el punt tall per a tenir SSC o per sobre, cosa que suggereix que els símptomes de SSC són molt comuns entre la població autista.

Els participants amb SSC obtenien puntuacions més altes de simptomatologia de sensibilització central, salut física més baixa, més sensibilitat sensorial, més ansietat i depressió i menys benestar subjectiu que els que no tenien SCC. Les puntuacions més altes en símptomes de SSC s’associaven a més sensitivitat sensorial, major ansietat i menor benestar subjectiu. En general, les puntuacions d’aquest qüestionari suggereixen que el dolor i la fatiga són molt comunes entre les persones autistes i possiblement més prevalent que en la població general.

Amb relació a les dones, estaven sobre-representades tant pel que fa a diagnòstics de SSC com al nombre i severitat de símptomes SSC, és a dir, hi havia moltes més dones que homes amb SSC i els seus símptomes eren més severs. Les dones també mostraven major sensitivitat sensorial i informaven de més ansietat, depressió i menor benestar subjectiu.

La informació que s’extreu de les anàlisis exploratòries que realitzen les autores indica que les diferències en els símptomes de SSC entre homes i dones s’expliquen millor per les diferències en la sensitivitat sensorial i l’ansietat que pel grau de característiques autistes. Això vol dir que els models apunten cap al fet que la vulnerabilitat a tenir una SSC s’incrementa quan hi ha major sensitivitat sensorial i ansietat i no per l’autisme per se.

Limitacions

Les autores assenyalen que tot i tenir una mostra àmplia amb bastants participants, hi ha poca diversitat, ja que la majoria són holandesos. Tampoc és un estudi on hi hagi un grup control, que en aquest cas seria un grup de participants neurotípics que permeti saber com freqüents són els símptomes i/o síndromes de sensibilització central en aquestes persones i comparar-ho amb els participants autistes. A més a més, es tracta d’un estudi que mesura quantes persones presenten símptomes de SSC o tenen SSC en un únic moment determinat en el temps (estudi transversal) i no fa un seguiment d’aquestes persones al llarg del temps (estudi longitudinal), per tant, no es poden establir relacions de causa-efecte i les inferències o conclusions que es puguin treure d’aquesta informació s’han de tractar amb cautela.

També tenen en compte que els diagnòstics de SSC no es verificaven de forma independent (els participants informaven dels diagnòstics que tenien), per tant, podien haver indicat condicions que no estaven diagnosticades clínicament. D’altra banda, el fet de no haver inclòs el diagnòstic de migranya també pot implicar que algunes SSC estiguin infra-representades en aquest estudi. Les autores fan èmfasi en el fet que la categoria de SSC és bastant nova i pot ser que en un futur canviïn les condicions mèdiques que s’hi inclouen.

[1] Les síndromes de sensibilització central (SSC) engloben un conjunt de malalties com la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica, entre d’altres. Són malalties cròniques que tenen períodes d’intensificació dels símptomes i alteren la vida de la persona en tots els àmbits. Actualment, a Catalunya podria haver-hi unes 200.000 persones amb fibromiàlgia (Canal Salut, Generalitat de Catalunya, 2017; https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/l/les-sindromes-de-sensibilitzacio-central/ ).

 

Recerca duta a terme per: Marina Castells, psicòloga i membre de l'equip tècnic de la Federació Catalana d'Autisme.